El sistema immunitari pot convertir-se en agressor. En moltes ocasions utilitzem la paraula exèrcit per a descriure-ho, ja que aquest és la defensa de l’organisme. Però, a vegades, aquestes tropes, en lloc d’atacar als microorganismes perillosos, apunten a les cèl·lules i teixits saludables; és com si els soldats disparessin contra el seu propi batalló.
S’han identificat unes 80 malalties autoimmunes, i hi ha algunes amb més incidència que unes altres. Però a l’origen totes comparteixen una fallada del sistema immune que deixa de fer el seu treball de manera adequada (defensar-nos de les agressions externes) i passa a produir-nos un mal.
La malaltia celíaca, la de Crohn, la colitis ulcerosa, la diabetis tipus I, l’hepatitis autoimmune, l’artritis reumatoide, l’esclerosi múltiple, el lupus, la febre reumàtica, algunes dermatitis, la síndrome de fatiga crònica o algunes alteracions en la tiroide… Totes són malalties autoimmunes. Algunes d’elles apareixen en l’etapa de la infantesa, unes altres són més proclius a fer-ho en dones i en l’embaràs i unes altres tenen més predilecció per la vellesa, com l’artritis reumatoide (que afecta a més de 250.000 persones a Espanya i es caracteritza per la inflamació crònica de les articulacions). Són totes malalties cròniques i es desconeix com prevenir-les, però és cert que amb un bon estil de vida algunes d’elles poden arribar a endormiscar-se.