Aquest any 2020 no es durà a terme la Fira d’Andorra la Vella a causa de la pandèmia. I potser per això l’Arxiu Comunal d’Andorra la Vella dedica el document del mes d’octubre a la Tele-Fira, que és “un element històric”. Aquestes emissions es feien quan el país encara no disposava d’un canal propi de televisió.

La tradicional Fira d’Andorra va recuperar-se l’any 1979 a través de l’antiga conselleria d’Agricultura per posar en valor la ramaderia. Posteriorment, a la 4a edició, l’any 1982, el Comú d’Andorra la Vella s’hi va integrar amb la instal·lació de paradetes al voltant de la Fira del Bestiar complementant l’esdeveniment i aportant-li un caire més comercial i social. D’aquesta manera “la Fira guanyava impuls i en poc temps es va convertir en un dels esdeveniments més rellevants del país amb una gran afluència i participació de diversos sectors comercials”, assegura l’Arxiu Comunal.

Va ser a la Fira de l’any 1983 que es van dur a terme retransmissions de ràdio amb freqüència modulada. “La intenció del Comú era posar en marxa una emissora per difondre, en moments puntuals, els actes que organitzava el Col·lectiu d’Activitats (l’equivalent a l’actual departament de Cultura). Amb la mateixa idea, es van fer produir alguns reportatges televisius per documentar els esdeveniments socials que varen tenir lloc a la parròquia”, explica el document. Anys després el Comú d’Andorra la Vella va fer un pas més enllà i va impulsar la retransmissió de la Fira a través de la televisió en directe mitjançant productores de vídeo. Així, l’any 1986 es van acceptar els projectes presentats per a la realització i emissió de Tele-Fira durant els dies del certamen, tal i com consta a l’Acta del Consell de Comú del 23/09/1986. “La cobertura era per a tot el territori nacional i, malgrat ser una retransmissió puntual, cal destacar la seva rellevància ja que el Principat no disposava aleshores de canal propi. Les emissions de Tele-Fira varen ser entre els anys 1986 i 1991”, detalla el document.

A la programació s’hi incloïen entrevistes, concursos, notícies, magazins, reportatges i pel·lícules. Com a presentadors i col·laboradors, tant dels programes com de la producció, hi havia, entre d’altres, Rosa Mari Sorribes, Noemí Rodríguez, Marc Forné, Antoni Morell, Mari Carme Grau, Ramon Vidal i Josep Antoni Matute.

Així mateix, atesa la bona acollida, el Comú va implementar el format també als dies de Festa major, amb el nom de Tele-Festa Major, tot i que l’experiència només es va dur a terme en dues edicions, als anys 1989 i 1990.

El productor d’Antena 7, Lluís Rodríguez, va gestionar gran part d’aquestes retransmissions. En recordar aquells temps, agraeix la confiança que li va dipositar el Comú i destaca algunes anècdotes, que recull l’Arxiu Comunal. Una d’elles va ser un programa en què participaven i s’interrelacionaven via telefònica els alumnes de les escoles del país i on, entre d’altres, es plantejaven preguntes sobre la història d’Andorra. L’elevada participació va saturar la centraleta de l’antiga STA fins al punt que el director de la parapública va haver de trucar el mateix Rodríguez per demanar si es podia rebaixar el nombre de trucades.

Una altra anècdota va passar quan a l’excap de Govern Marc Forné, que va ser un dels presentadors de Tele-Fira, el va temptejar el productor de Televisió Espanyola Pedro Grima després de veure’l com feia les retransmissions, improvisant i sense teleprompter. Mirant enrere, Rodríguez també considera que en aquella etapa varen ser pioners en presentar un programa de cuina en directe.

L’emissió de Tele-Fira va tenir molt bona acceptació per la de la població i va encetar el debat de la necessitat de disposar d’un canal propi. Precisament, la nit del 31 de desembre de 1990 va néixer oficialment Ràdio Andorra i el 1995 ho feia la televisió amb el nom d’Andorra Televisió (ATV), conclou el document d’octubre de l’Arxiu Comunal d’Andorra la Vella.