
Moltes vegades l’arribada d’un fill provoca la ruptura sentimental perquè trenca el binomi, ara és una triada i desestabilitza per complet la rutina de la parella. A més a més, s’afegeixen responsabilitats i, a vegades, només pensant en elles, hi ha gent que s’alarma i fuig. Si és l’home, abandona a la dona i si és ella, avorta o quan neix el bebè el lliura a l’home o el dona en adopció. Després, estan les parelles que accepten la nova realitat, però aquesta els sobrepassa, no comptaven que fos tan diferent de l’actual i és quan apareixen els problemes entre tots dos cònjuges.
Igualment, hi ha altres parelles que encara que també accepten la nova realitat, la seva situació és diferent, les que no estan bé entre ells i creuen que tenint un fill la relació millorarà i acaben donant-se de front contra la paret. Amb tot això vull dir que un fill és un potenciador tant del nostre estat anímic, com de la relació de parella. Si estem bé, alegres o la nostra relació amorosa és estable, la nova realitat serà magnífica perquè afegeix valor a la nostra vida. D’una banda, ens alegra encara més i, per l’altra, enforteix la relació perquè es transforma en una triada i volem dedicar-li temps. No ens importa redistribuir el nostre temps, modificar horaris, costums i hàbits per a poder, així, dedicar-nos plenament a la nostra parella i fill.
Ens sentim plens d’energia i amb ganes de compartir experiències perquè sabem que els records sempre hi seran, esperant-nos per a reviure’ls emocionalment. No obstant això, quan succeeix el contrari, quan estem tristos, amargats o la relació sentimental està fracturada, tenir un fill és un trauma perquè, d’una banda, ens empitjora l’estat anímic i, per l’altra, provoca la ruptura de la relació amorosa. És a dir, si no som capaços de recompondre la parella sentimental per nosaltres mateixos, encara menys ho farem amb la triada, ja que se sumen més factors i aquests són una font d’estrès i ansietat.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.


