El ple de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha aprovat una moció en defensa de la llengua catalana i del model d’ensenyament en català, en resposta a les darreres sentències del TSJC que obliguen les escoles catalanes a fer un 25% de classes en castellà. Els punts principals del document, presentat per l’equip de govern català a proposta de la plataforma Som Escola, es van ratificar per part del consistori amb 10 vots a favor (de Junts, ERC i CUP) i 6 abstencions, del grup de Compromís X La Seu. Amb aquest acord, l’ens es compromet també a donar suport a noves iniciatives que sorgeixin per defensar la immersió lingüística.
La moció denuncia que la sentència “és un nou intent d’agressió al model d’escola catalana, avalat per la societat catalana al llarg de dècades”, i defensa que el model existent “contribueix a la cohesió social i a l’ús del català”. Per això, es valora com a “intolerable” la “intromissió arbitrària dels tribunals” en els programes educatius i es recorda que “són els professionals de l’educació els qui ho han de decidir, i no els jutges”. A més a més, el text alerta que des dels poders judicial i legislatiu espanyol s’està endurint “l’intent d’instrumentalització política de la llengua”.
Des de Som Escola denuncien també que “aquesta sentència no és un cas aïllat” i que se suma als “atacs continuats contra l’ús i la retolació en català” en tots els àmbits” per “minoritzar la llengua catalana en tots els àmbits socials“. Alhora, aprofiten per posar sobre la taula que “en contra del que alguns volen fer creure, el català a les aules viu una situació crítica”, tal com ho demostra que, segons les enquestes més recents fetes pel mateix Departament d’Educació, “més del 28% d’alumnes no el fa servir mai a classe”. Per tot plegat, la moció insta a “reforçar el treball conjunt per protegir el català i blindar aquest model”. I per aconseguir-ho, insten el Govern espanyol “a respectar aquests acords amb àmplia majoria parlamentària”.
Finalment, els impulsors recorden que “el català arrossega una llarga tradició de persecució i discriminació per part de l’Estat espanyol, que es manté actualment” amb el “suport dels tribunals” i conclouen que “l’escola catalana ha de seguir contribuint a la cohesió”, per la qual cosa les institucions favorables a la proposta, com ara l’Ajuntament de la Seu, es comprometen “a defensar i protegir el model”.
Per Compromís, Carlota Valls va justificar l’abstenció en els punts rellevants tot afirmant que “per debatre d’aquesta moció, cal recordar els valors fonamentals que es treballen des de l’escola pública segons la llei orgànica estatal i la llei d’educació catalana”, entre els quals va esmentar “els drets de la infància, la no discriminació, l’equitat, l’educació continua, la convivència, respecte, resolució de conflictes i no-violència”. Valls opina que “els mestres treballen per educar els infants en aquest ambient necessari i que “això permet construir aquest clima de cohesió i respecte a l’aula”. Després d’aquesta introducció, la regidora va dir que podien estar d’acord amb “el contingut”, però no amb “el to”, perquè, afirma, no els agrada i els “incomoda”. Valls creu que “no és adequat parlar d’agressions o persecucions”, perquè considera que “posa més llenya al foc, de la que per desgràcia ja hi ha, i contribueix a la crispació”. En aquest sentit, CxSeu va proposar “un redactat alternatiu que elimini aquest llenguatge agressiu”. Concretament, per al primer punt plantejaven parlar de “defensar el model educatiu català”; i al segon, de “confiar en els professionals perquè, en funció de la realitat sociolingüística, apliquin el coneixement de cada llengua”.
En nom de l’equip de la Generalitat, la regidora d’Infància, Núria Tomàs, va subratllar que aquesta moció és important “no pel to, sinó per l’atac, l’agressió i la violència que està patint el català, no pas des de la societat catalana, els centres educatius o les famílies, sinó des del poder judicial i des d’alguns partits polítics“. I hi afegeix que ells (la justícia i alguns partits estatals) “són els qui estan generant crispació a la societat catalana, amb declaracions amb una forta càrrega política i dient moltes mentides i moltes falsedats contra els nostres infants i contra les nostres escoles”. Tomàs denuncia que “això sí que és violència, agressivitat i manca de respecte” i que això és el que justament denuncia el manifest. Alhora, va aprofitar per defensar que la immersió lingüística en català “és un model que molta gent valora com a impecable”. Per això, els canvis demanats pel primer grup de l’oposició no van ser acceptats pels altres tres grups. Així, Compromís va demanar la votació dels punts per separat i només va votar a favor de l’últim punt, que preveu trametre aquest acord a Som Escola, als departaments d’Educació i de Cultura i a l’AMI.
Moció sobre l’Afganistan
Al mateix plenari també es va aprovar, per unanimitat, una moció de suport als drets de les dones i les nenes a l’Afganistan. El text acordat comença recordant que “l’arribada al poder dels talibans preocupa les institucions internacionals, sobretot pel que fa a les dones i les nenes”, per la “manca d’instruments per defensar-se i per garantir les seves llibertats”. El document afirma que “les darreres dues dècades, tot i que amb limitacions, aquests drets havien progressat”, i considera que “l’Afganistan necessita seguir avançant en drets i erradicar la violència masclista, sigui la que sigui”. Un aspecte en el qual, auguren, “l’arribada dels talibans al poder pot suposar un greu retrocés”.
La moció també indica que “les institucions europees no poden mirar cap a un altre costat” i que cal impulsar “accions perquè es garanteixi el dret a viure lliures de violència masclista, matrimonis forçats o explotació infantil”, com també per preservar la “ciutadania plena de les dones” i l'”eliminació de les discriminacions”. Per això, el manifest reclama a l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i a la Unió Europea “accions per preservar la vida de les dones i les nenes afganeses”, amb el seu “reconeixement com a ciutadanes de ple dret”. Finalment, s’hi proposa establir “corredors humanitaris des de l’Afganistan” i “obrir fronteres per donar una solució consensuada”, a més d'”obrir un registre de famílies acollidores i una xarxa solidària amb la població refugiada”, a més d'”escoltar la veu i les propostes de dones afganes que s’han hagut d’exiliar”. Tot plegat, amb l’objectiu de “no repetir els errors del passat”.
El manifest va ser llegit conjuntament per la tinent d’alcalde d’Atenció a les Persones, Marian Lamolla; la portaveu de la CUP, Xènia Antona, i la regidora de Compromís Christina Moreno. Precisament Moreno s’ha estrenat en aquest ple com a nova membre de la corporació municipal. A l’inici de la sessió, va jurar el càrrec i va rebre la benvinguda de tots els grups municipals. Moreno relleva Òscar Ordeig, que el mes passat va tancar una etapa de 14 anys al consistori urgellenc per centrar-se en la seva tasca actual com a portaveu adjunt del PSC al Parlament i com a primer secretari de la Federació socialista a Lleida, Pirineu i Aran.