Llegir és un excel·lent passatemps, això no és cap secret. Però, s’ha demostrat que més enllà de ser un hobby porta beneficis importants per a la salut: afavoreix la concentració i l’empatia, alimenta la imaginació, modifica el cervell, ens fa progressar i ens prepara per a l’èxit.
La solitud, la por, el dolor, la pèrdua, però també l’amor i l’esperança són a l’interior de cada llibre, ens tornen el reflex del pitjor i el millor de nosaltres. Som el que llegim. Carreguem dins de l’art i la literatura la memòria de la humanitat.
La lectura és un acte de viure, on es crea, es recrea i es transforma, quan se selecciona una bona lectura, ja que és com l’aliment que nodreix; aquesta és l’únic instrument per al cervell. La lectura és personal, íntima, requereix solitud i un contacte interior que altres arts més socials no tenen. En ella, la persona experimenta una connexió pròpia que li diu o respon al seu propi ésser; el llibre que més ens agrada és el que ens parla de nosaltres mateixos.
Els llibres han de significar molt més del que són, poden justificar la nostra existència o destruir-nos. Els llibres importen, potser no acabin revolucions, ni justifiquin les nostres vides, però si d’alguna manera ens ensenyen com hauria de ser el món i ens apropen a la felicitat, aleshores els llibres importen, i més del que puc declarar. Perquè, de vegades, incapaços d’imaginar i somiar, ells ho fan per nosaltres.
Hi ha una cosa més difícil que saber escriure. Saber llegir. Això sí que és difícil.
Un llibre és com el mar. Només el mariner que passa dies i nits contemplant-lo, escoltant la seva veu, veient-lo canviar de color, intuint llunyans núvols a l’horitzó, sap llegir el que diu. Per als altres el mar és un misteri. Un misteri meravellós, però un misteri mut. Aprendre a llegir. Mirar el mar sense cansar-se’n. Advertir que totes les onades són diferents, en la seva força i en la seva escuma, en la remor senzilla de la platja i en el rugit bronc del penya-segat.
El mar hi és, pots portar-lo amb tu. Jo només soc la capitana del vaixell. No penso ensenyar-te tots els corrents ni tots els esculls. Descobreix-los pel teu compte. Estavella’t contra ells. Si aprens a llegir el mar, sempre sortiràs a la superfície.
Els bons llibres són sempre camps magnètics amb una atracció de la qual no es pot fugir.