La població d’os bru al Pirineu català és de 54 exemplars identificats, segons les dades recollides el 2025 pel Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru (GSTOP), format per la Generalitat de Catalunya, el Conselh Generau d’Aran i els governs d’Andorra, França (Oficina Francesa de la Biodiversitat OFB), l’Aragó i Navarra. En concret:
- 23 femelles: 13 adultes, 8 subadultes i 2 cries.
- 30 mascles: 20 adults, 9 subadults i 1 cria.
- 1 individu de sexe no identificat.
A més, durant l’any 2025 els guardes de reserva de fauna de l’Alt Pallars van trobar restes d’una femella subadulta que hauria mort l’any 2024.
A tot el Pirineu la xifra és de 108 exemplars identificats: 54 femelles (35 adultes, 15 subadultes i 4 cries de l’any), 52 mascles (24 adults, 25 subadults i 3 cries) i 2 individus de sexe no identificat.
Aquesta xifra correspon al nombre mínim d’ossos detectats en un any i es revisa anualment. En aquest sentit, l’any 2024 s’havien identificat 96 exemplars, i durant el 2025 s’han detectat 11 animals que eren presents l’any anterior i que s’havien escapat al seguiment. Tot plegat eleva el recompte total d’animals de 2024 a 107 exemplars.
Així mateix, alguns d’aquests individus identificats ara el 2025 ja hi eren des de 2021 i, per tant, el nombre dels ossos detectats s’ha modificat. Amb aquesta actualització la xifra d’individus de 2023 ha augmentat fins als 94 exemplars, la del 2022 fins a 80 i la de 2021 fins a 76.
Menys nombre de naixements
Pel que fa als naixements, a Catalunya durant l’any 2025 s’han identificat només 3 cadells (1 mascle i 2 femelles) de 2 ventrades diferents i 2 pares també diferents. Al conjunt de tots els Pirineus la xifra s’eleva només a 8 cadells (3 mascles, 4 femelles i 1 de sexe no identificat), corresponents a 6 ventrades de 5 mascles reproductors diferents. Es tracta d’una xifra molt inferior a l’any anterior, quan es van detectar un total de 24 cries, de les quals 12 es localitzaven a Catalunya. Així mateix, durant l’any 2025 es va poder saber que una femella amb dues cries s’havia reproduït a la Val d’Aran el 2024 i que, per tant, no havia estat detectada aquell any.
Segons els càlculs elaborats pel GSTOP, des de l’any 1996, s’han reproduït als Pirineus 35 femelles i 21 mascles. Així mateix, s’han comptabilitzat 15 ventrades de mascles desconeguts. Per a aquest 2026 es trobarien disponibles per a tenir cadells entre 29 i 31 femelles.
10 exemplars morts o desapareguts
Pel que fa a exemplars que es donen per morts o desapareguts durant l’any 2025, la xifra és de 10. En aquest recompte de baixes, es comptabilitzen els espècimens dels quals es té evidència de la mort o bé no es té cap indici des de fa dos anys.
Així mateix, hi ha 5 exemplars que no s’han detectat el 2025. Però que encara no es poden considerar oficialment com a desapareguts, ja que l’any 2024 si se’n van trobar indicis.
Pel que fa a l’àrea de total de distribució de l’os bru s’estima en uns 7.100 quilòmetres quadrats, 100 km² menys que el 2024. Aquesta xifra és la mateixa que es va quantificar el 2023. A Catalunya, l’àrea de distribució és d’uns 1.963 quilòmetres quadrats, 150 quilòmetres quadrats més que l’any 2024. Des del 1996, la tendència general de la mida de l’àrea de distribució és d’augment continuat, cosa que reflecteix la tendència demogràfica de la població.
Com es fa el seguiment poblacional de l’os
El seguiment poblacional de l’os es fonamenta en dues metodologies de cerca d’indicis de presència d’exemplars:
- Oportunista: danys, observacions, petjades, rastres, excrements
- Sistemàtica: operacions programades.
A Catalunya, el seguiment de camp el desenvolupa el Conselh Generau d’Aran a la Val d’Aran i, el Cos d’Agents Rurals del Departament d’Interior i Seguretat Pública, a la resta del territori.
L’àrea de mostreig aproximada és de més de 2.500 km². En aquesta zona hi ha distribuïts una sèrie de paranys de pèls, una gran part associada a càmeres fotogràfiques, que són les que nodreixen la informació recollida en aquest seguiment sistemàtic o programat. En total hi ha 259 trampes de pèls repartides per les comarques de la Val d’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. Durant aquest 2025 s’han realitzat un total de 2.017 revisions d’aquests paranys, de les quals 389 han tingut resultat positiu (mostra de pèls o fotografia associada) i 1.628 han tingut resultat negatiu.
D’altra banda, s’han recollit i validat 339 indicis oportunistes: 37 observacions, 38 rastres i petjades, 100 mostres de pèls, 41 depredacions d’animals domèstics o salvatges, 2 consumicions de carronya, 53 excrements, 54 fotografies o vídeo, 11 temptatives d’atac, 1 mostra d’orina i restes d’un exemplar mort i 1 tancament trencat per os.
En total, s’han recollit més de 519 mostres de pèls d’os bru i 53 excrements, dels quals un cop triats i seleccionats se n’han enviat al laboratori 283 mostres per a la seva anàlisi genètica i identificació individual: 239 mostres de pèls i 44 excrements. Aquestes mostres han permès identificar 49 animals diferents amb seguretat i un de possible a Catalunya. La resta d’individus identificats es fa mitjançant la comparació de fotografies de femelles amb cries on algun exemplar ha estat identificat genèticament.
Al global dels Pirineus, el 2025, s’han confirmat:
- 2.029 indicis de presència a França (mostres de pèls: 38,5%; fotos i vídeos automàtics: 22,4%; depredacions sobre animals domèstics o ruscs: 14,2%; excrements: 15,8%; petjades i rastres: 3,4%; observacions visuals: 4,5%; altres: 1%).
- 1.419 a Espanya (mostres de pèls: 39,4%; fotos i vídeos automàtics: 43,3%; observacions visuals: 3%; excrements: 4,9%; depredacions: 3,6%; petjades i rastres: 4,4%; altres: 1,6%).
- 56 indicis a Andorra (mostres de pèls: 48,2%; fotos i vídeos automàtics: 44,6%; excrements: 1,8%; petjades i rastres: 5,4%).
Mesures preventives de coexistència amb la ramaderia
La Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran desenvolupen tot un seguit de mesures preventives de coexistència amb la ramaderia. En relació amb la ramaderia d’oví i cabrum, les mesures implementades es fonamenten en l’agrupament i vigilància dels ramats durant el dia i tancament dels ramats amb la vigilància i protecció mitjançant gossos de protecció durant la nit. El programa de prevenció de danys pretén donar una resposta efectiva als ramaders locals propietaris d’oví i cabrum que estan ubicats en zones de presència permanent de l’os, susceptibles de patir atacs o depredacions. L’objectiu és possibilitar la coexistència entre la ramaderia extensiva de muntanya i l’os, reduint les interaccions entre aquests.
L’any passat hi va haver agrupacions de ramats d’oví i cabrum en la zona de presència permanent de l’os, a Boldis – Àreu, Estaron – Tavascan i Isil. Les agrupacions compten amb la presència de pastors contractats mitjançant oferta i licitació pública, a través l’empresa pública Forestal Catalana SA, que s’encarreguen de la vigilància diürna. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica també es fa càrrec del trasllat dels queviures, de la instal·lació i manteniment de les cabanes i la resta d’infraestructures. En alguns casos, aquestes tasques es duen a terme amb el suport de l’helicòpter del Grup de Suport Aeri del Cos d’Agents Rurals. Durant el dia, el pastor surt a pasturar les ovelles i durant la nit les ovelles es tanquen en les pletes electrificades situades al costat del refugi on dorm el pastor. Així mateix, cada agrupació compta com a mínim amb la presència de dos gossos de protecció de ramats.
A la Val d’Aran les agrupacions van tindre lloc a Naut Aran (Beret), Vielha e Mijaran (Casau) i al Baish Aran (Vilamòs-Uishera). En aquest cas, és el Conselh Generau d’Aran qui s’encarrega de la contractació i suport de tota l’operativa.
Les agrupacions tenen una durada d’entre 4 i 5 mesos i es custodien més de 2.400 caps de bestiar. El Departament va destinar a la contractació de pastors un total de 104.976,52 €, mentre que el Conselh Generau d’Aran hi va destinar 104.280 euros.
Així mateix, fora de l’època dels agrupaments, quan el nombre d’animals a agrupar són menys de 600 o bé quan un ramader de la zona de presència permanent de l’os realitza les pastures d’estiu fora d’aquesta zona, s’apliquen mesures d’autoprotecció consistents sobretot en el tancament del bestiar a la nit. L’any passat aquestes mesures van beneficiar 1.836 caps de bestiar. També s’apliquen mesures d’autoprotecció als ramats que es troben en les zones d’expansió de l’os. L’any passat s’hi van acollir set explotacions amb 6.108 caps de bestiar en total.
El Cos d’Agents Rurals també dona suport en la localització d’animals desapareguts mitjançant operatius de recerca amb drons de la unitat UAS del Grup de Suport Aeri. Així mateix, el Grup Especial Caní intervé en les fases de rastreig de mostres d’os i en la localització cadàvers de fauna en situacions compatibles amb un possible atac.
D’altra banda, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha destinat a les mesures d’autoprotecció un total de 37.871,98 €, mitjançant convenis d’autoprotecció amb els ramaders. Amb aquests convenis el Departament compensa econòmicament a les explotacions que s’hi vulguin acollir sota el compromís de tancar el bestiar durant la nit amb tancats electrificats o en infraestructures fixes que permetin evitar o dificultar els danys d’os bru. Així mateix, la Val d’Aran també atorga ajuts per a impulsar mesures d’autoprotecció. L’any passat aquests ajuts van ascendir a més de 28.500 euros.
A les explotacions ubicades en les zones de presència ocasional de l’os, es cedeix material de protecció, com ara malles electrificades i vailets a més d’una vintena d’explotacions.
En el cas de la ramaderia bovina i equina, el Departament aplica mesures com ara la contractació de vaquers per a garantir-ne la vigilància, pletes ramaderes o la cessió de dispositius de geo-localització. Aquest 2025 se n’han cedit 439. També s’han instal·lat 11 antenes a zones elevades de la muntanya per garantir la cobertura dels dispositius. En la mateixa línia, el Conselh Generau d’Aran ha distribuït en els darrers anys uns 850 collars GPS per al bestiar i ha instal·lat 14 antenes per a donar cobertura a tota la Vall d’Aran.
En l’àmbit de l’apicultura també es realitzen tancaments electrificats d’assentaments apícoles en zones amb presència de l’os.
Pel que fa a les compensacions per atacs i depredacions a la ramaderia, el 2025 s’hi va destinar un total de 12.530,38 €. El nombre d’atacs sobre bestiar domèstic registrats va ser 24 amb un total de 39 animals morts i ferits. El 2024 s’havien comptabilitzat 17 atacs amb un total de 31 animals morts i ferits. Així mateix, es van produir un total de 16 atacs a l’apicultura i es van abonar compensacions per valor de 3.412 €.