En els anys 80 del segle passat, la meva eina de treball era un ordinador NCR, no recordo de quin model. subministrat junt amb aplicacions realitzades a mida amb programes en llenguatge COBOL i sistema operatiu UNIX. Per a l’empresa que em tenia com a informàtic, l’adquisició tingué un cost de sis milions de pessetes, sense comptar el dels cursets a Barcelona, en canviar de sistema operatiu.
Era un armari metàl·lic d’ uns 170 centimètres d’alt, per 80 d’ample i 85 de profundidat, que contenia, en sengles calaixos, 4 discs, (dos de fixes i dos de removibles), d’un diàmetre de 65 cms i una capacitat de 5 megas, cadascun proveït d’ obertura per entrar el cap lector/gravador.
Els discs removibles servien per contenir les còpies de seguretat, però també per realitzar processos off line, com pot ser compactar, de nit, la informació per guanyar espai. Tant els removibles com els fixes, havien de ser tractats amb suma delicadesa per evitar perdre informació.
Cada un dels 4 caps, un per disc, llegia i escribia sobre el suport. Una fina capa d’aire, generada per la rotació del disc a una determinada velocitat, separava ambdòs elements. Malauradament. un parell de cops, un cap lector/gravador va impactar sobre la superficie d’un disc, destruint-ne el contigut.
Segons el tècnic informàtic de NCR, molt provablement, cada cop, l’impacte fou degut a un cabell, cendra o una particula de pols que, a través de l’obertura, va anar a parar sobre la superficie del disc i va fer caure el cap lector/gravador. Fou necessària tota una nit per normalitzar la situació.
En ambdòs episodis, el tècnic reemplaçà el disc danyat i el sincronitzà, amb els altres tres, per fer-los compatibles entre si. A continuació, amb les còpies de seguretat del dia anterior, fou restablerta tota la informació, per l’endemà recuperar manualment només la del dia del crash.
Tant de bó que el pensament humà anés en progressió constant, com ho fa la tecnologia i la informàtica, en particular. Pensem que algunes persones, com és el meu cas, es llicenciaren en la matèria, en l’època de les targes perforades. Ha estat necessari un reciclatge continuat per a poder exercir fins a la jubilació, cosa que ben segur passa en moltes altres professions.
Els experts en matèria laboral pronostiquen que les noves generacions en lloc de canviar d’empresa, que també, hauran provablement d’exercir diferentes professions, noves o velles, en varis països, per les quals s’hauràn de preparar a conciència.
S’ha acabat treballar molts anys en una empresa. Per a mi és millor que sigui aixi. Al final ets com un moble que forma part del paisatge. Estem en un món, al meu parer, massa individualista, on algunes persones de forma egoista es marquen territori, com fan les feres a la savana.