El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimecres el Reglament que estableix la Cartera de Serveis i Productes de Salut. Un text que, per primera vegada, concreta i defineix les prestacions sanitàries que es financen públicament per part del Govern i de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, els criteris per a la inclusió i exclusió dels actes, productes i prestacions a la cartera i n’estableix les condicions en què s’efectuen –qui les fa, com els fa i com s’hi accedeix–.

El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, s’ha mostrat molt satisfet de poder aprovar aquest Reglament: “representa un pas significatiu i l’assoliment d’un dels objectius més destacats que s’havia fixat el Govern a l’inici de la legislatura”. I és que la cartera de serveis, a banda d’ordenar i definir les prestacions fins ara ja incloses, també n’inclou de noves “àmpliament reivindicades per la societat”, com els tractaments de psicologia, de reproducció assistida o de disfòria de gènere. Es tracta, doncs, segons el titular de Salut, “d’una cartera de serveis moderna i adaptada a la societat actual”.

Benazet també ha destacat que l’assoliment d’aquesta cartera de serveis suposarà un ús més racional dels recursos sanitaris i la despesa en aquest concepte, “finançant i invertint en els àmbits més necessaris”. El fet d’haver-se treballat de manera conjunta entre el ministeri, la CASS, els prestadors de serveis i els col·legis professionals implicats respon a la voluntat de donar-li continuïtat i estabilitat.

Així doncs, la Cartera de Serveis està regida pel dret de la població a accedir als serveis i productes que en formen part, i garanteix l’equitat del sistema –especialment per als col·lectius vulnerables–, la provisió de serveis de manera integrada i centrada en la persona, l’oferta de serveis de qualitat, segurs i eficaços i atorga un paper rellevant a l’atenció primària, a la coordinació entre els nivells assistencials i a l’atenció sanitària centrada en la persona.

També defineix els dos tipus de prestacions sanitàries segons el tipus de finançament públic que reben: d’una banda, les prestacions de salut pública i, d’altra banda, les assistencials. Les primeres, finançades pel Govern i destinades a la població general, inclouen la promoció, prevenció i educació de la Salut, així com les vacunes. Les segones, finançades per la CASS i adreçades als seus afiliats, són les activitats diagnòstiques, terapèutiques i rehabilitadores.

Finalment, el reglament també estipula les condicions específiques per accedir a determinades prestacions –com ara la necessitat de disposar de prescripcions d’actes per a especialitats concretes– i les exclusions. En aquest darrer punt, el ministre Martínez Benazet ha exposat que queden al marge de la cartera de serveis tots els actes amb manca d’eficàcia, efectivitat, seguretat o eficiència provada, com també els que han estat superats per altres tècniques i procediments més eficaços o per no tenir utilitat sanitària, com l’homeopatia o l’acupuntura. També en queden exclosos els que es destinen únicament a millores estètiques o a augmentar el rendiment esportiu.

Noves prestacions incloses a la Cartera de serveis

Pel que fa a l’oferta de serveis, se sumen a tot el seguit d’actes i productes que ja s’oferien als residents al Principat un seguit de noves prestacions. Així, el ministre ha exposat que el Reglament inclou una de les peticions més demandades tant per la població com pels professionals: la psicologia. En aquest àmbit, s’inclouran les avaluacions psicomètriques i les psicoteràpies individuals, de grup o familiars. Per accedir-hi caldrà tenir una prescripció mèdica d’atenció primària, del psiquiatra, del servei de salut mental del SAAS o del metge especialista referent.

També s’inclouran a la nova cartera serveis relacionats amb la reproducció humana assistida quan existeixi un diagnòstic d’infertilitat o una indicació clínica. En aquest cas, es podrà optar a la inseminació artificial i també a la fecundació in vitro. Pel que fa a la disfòria de gènere es podran oferir serveis d’avaluació, acompanyament, tractament hormonal i quirúrgic a les persones que se’ls diagnostiqui.

En el cas de la podologia, un altre àmbit també molt demandat, especialment pel col·lectiu de la gent gran, s’inclourà l’estudi, diagnòstic i tractament de les malalties i alteracions que afecten el peu (sempre que no sigui únicament per estètica o amb finalitats esportives).

Finalment, també s’inclouen noves prestacions en l’àmbit de la dietètica –elaboració de pautes nutricionals adaptades per a les persones amb patologies alimentàries– o dels estudis genètics amb finalitat preventiva.

La cartera de serveis entra en vigor l’endemà de la seva publicació al BOPA. En el cas de les prestacions de nova inclusió, el Govern té un termini de sis mesos per aprovar-ne una normativa específica. Un cop transcorregut un any, es farà una primera avaluació de la implantació d’aquests nous serveis i, en cas necessari, es realitzaran els ajustaments pertinents.