Ho sabies? La fal·làcia del Concorde o dels costos enfonsats

La silueta d'un Concorde (Getty images)
La silueta d’un Concorde (Getty images)

La fal·làcia del Concorde, també coneguda com la fal·làcia dels costos enfonsats, és un biaix cognitiu que porta les persones o organitzacions a continuar invertint en un projecte, decisió o empresa basant-se en els recursos (temps, diners, esforç) ja invertits, en lloc d’avaluar racionalment si la inversió futura val la pena. El nom “fal·làcia del Concorde” prové del cas del famós avió supersònic desenvolupat conjuntament pel Regne Unit i França.

Malgrat que el projecte Concorde demostrava ser financerament inviable, els governs dels dos països van continuar invertint-hi durant anys perquè ja havien destinat grans quantitats de diners al seu desenvolupament. Aquesta situació exemplifica perfectament la fal·làcia dels costos enfonsats: mantenir una inversió poc rendible només per la dificultat de reconèixer pèrdues prèvies



Aquesta fal·làcia es deu a diversos factors psicològics i emocionals, com ara:

  • Aversió a la pèrdua: Els humans tendeixen a evitar la sensació de pèrdua, fins i tot quan abandonar un projecte seria la millor opció.

  • Efecte d’escalada del compromís: Quan ja s’ha invertit molt en alguna cosa, es tendeix a justificar la inversió continuada per a evitar la dissonància cognitiva.

  • Pressions socials i institucionals: En empreses o governs, cal reconèixer que una inversió ha estat un error pot ser percebut com un fracàs, cosa que fomenta la persistència en projectes fallits.



Alguns dels exemples més quotidians:

  • Relacions personals: Algú pot romandre en una relació infeliç perquè “ja hi ha dedicat molts anys”.

  • Inversions empresarials: Una empresa pot continuar desenvolupant un producte deficitari només per a no perdre la inversió feta en recerca i desenvolupament.

  • Estudis acadèmics: Una persona pot seguir una carrera universitària que no li agrada perquè ja ha invertit molt de temps i diners.



Per a prendre millors decisions cal:

  • Avaluar cada decisió independentment: Analitzar si continuar un projecte és realment beneficiós, sense tenir en compte el passat.

  • Acceptar pèrdues: Entendre que reconèixer un error pot evitar pèrdues futures.

  • Aplicar el pensament racional: Basar-se en dades objectives i projeccions de futur en lloc d’emocions o història passada

[do_widget id=category-posts-pro-64]