Hemi significa meitat (hemisferi) i, per la seva banda, parèsia significa pèrdua parcial de la força motora. Per tant, la paraula hemiparèsia vol dir que tenim una part del cos privada de moviment o, si més no, que se li dificulta aconseguir-ho. Igualment, encara que sigui una condició mèdica, té una rellevància psicològica perquè la persona que la pateix veu alterada la seva vida. Però, abans de continuar s’ha de matisar que apareix de dues maneres diferents, una, és adquirida i, l’altra, és de naixement (congènita). És a dir, la primera ve provocada per causes externes a l’organisme, com poden ser: un traumatisme cranial, un ictus (paràlisis cerebral), una lesió en la medul·la espinal, en el sistema nerviós central, etc.
Per tant, quan hem viscut tota la nostra vida lliurement, amb tota la llibertat de moviment i de cop i volta, ens veiem privats d’ella, és normal estar un temps en estat de xoc donat que, la nostra vida canvia radicalment. Per contra, quan hem viscut tota la nostra existència amb ella, la situació tot i no ser diferent, sí que ho és mentalment perquè, no coneixem una altra manera de fer les coses. Així doncs, segons la part de l’organisme afectada, ens condicionarà més o menys la nostra rutina diària atès que pot afectar-nos en el processament i la comprensió lingüística o espacial, dificultats en les capacitats d’aprenentatge i de memòria.
Així com en els moviments més bàsics: caminar, moure les mans, girar el coll, etc., és a dir, ens perjudica el control motor. Ens afecta en la capacitat d’executar moviments específics i dirigits de manera voluntària (ajupir-nos, saltar, asseure’ns, obrir i tancar les mans, etc.) Ens veiem limitats per quasi qualsevol cosa i, és clar, això és frustrant, perquè ens tornem dependents de terceres persones. Així mateix, convé ressaltar que el consum de certes drogues com l’èxtasi (MDMA) provoquen hemiparèsia, perquè són potenciadores de la percepció visual, temporal i espacial.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.