El cap de Govern, Xavier Espot, ha presidit aquest dimarts la tradicional trobada prèvia al Nadal amb els mitjans de comunicació del país, amb qui ha fet un balanç de la situació política actual i dels reptes de l’Executiu de cara al 2026. A l’acte, a més d’Espot, hi han participat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol; la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné; el ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré; i el ministre Portaveu i de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal.
Política d’habitatge amb la futura regulació dels lloguers, i l’horitzó de l’Acord amb la UE
Xavier Espot i Conxita Marsol han explicat que el Govern està treballant en la desintervenció progressiva a partir de 2027 dels contractes de lloguer, la majoria dels quals estan congelats des de 2019 per a contenir la situació de manca d’oferta i de preus elevats de l’habitatge. El Govern ha avançat que la voluntat és aplicar una política que garanteixi el dret a l’habitatge i una liberalització dels contractes gradual i poc traumàtica per a la ciutadania, tot aixecant de manera mesurada i continguda la intervenció sobre els lloguers.
En aquest sentit, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge ha exposat la voluntat de donar a conèixer els detalls del Projecte de llei ben aviat, per a donar un marge de temps ampli a la ciutadania perquè conegui com es regularan els lloguers. La titular d’Habitatge ha recordat que, mentrestant, se segueix avançant en el desplegament del parc públic d’habitatges de lloguer assequible, que ja suma un centenar avui dia, i que incorporarà 179 habitatges durant el 2026 amb l’objectiu de disposar-ne d’un total de gairebé mig miler el 2027.
Marsol ha destacat que ja hi ha 339 habitatges d’ús turístic que han retornat al mercat residencial i que aquesta setmana s’atorga la primera hipoteca que es beneficiarà del programa de compra per a la primera residència habitual i permanent, mitjançant el qual el Govern fa d’avalador i paga els interessos dels primers 7 anys.
Sobre l’Acord d’associació entre Andorra i la UE, el cap de Govern, Xavier Espot, ha assenyalat que el Consell de la Unió Europea no arribarà a un consens sobre la naturalesa jurídica del text durant la presidència danesa, que finalitza a final d’any, i la qüestió es traslladarà a la presidència xipriota a partir del gener. En aquest sentit, però, ha exposat que els debats ja es troben molt avançats i que s’espera que, molt probablement, durant el primer trimestre de 2026 arribi el consens per unanimitat al Consell de la UE i es pugui avançar cap a la decisió de signatura.
Alhora, ha exposat que les parts de l’Acord que es podrien considerar mixtes són molt menors (fan referència a la bona governança en matèria fiscal i les inversions en cartera) i, en aquest sentit, ja s’està treballant per a veure, en cas que l’Acord fos considerat mixt, com es poden tractar aquestes dues parts del text per a poder mantenir viu l’Acord i “poder-ne desplegar totes les seves potencialitats”.
Pel que fa a la convocatòria del referèndum consultiu, Xavier Espot ha refermat el compromís de convocar-lo, sempre que per temporalitat -amb la seqüència anunciada fins a la signatura per part del Parlament Europeu- es pugui dur a terme durant la present legislatura.
Un país segur i amb control migratori
Per la seva part, la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné ha volgut actualitzar com es troben les negociacions amb la Unió Europea i bilateralment amb Espanya per a acordar el calendari d’implementació del sistema de control migratori anomenat Entry Exit Sistem. Molné ha avançat als mitjans de comunicació que Espanya ha comunicat de forma oficial que té previst començar a implementar aquest sistema de control a les fronteres durant el mes d’abril, data límit que ha establert Europa perquè els països membres el puguin posar en marxa.
La ministra ha ressaltat que aquesta decisió és fruit de les converses diplomàtiques mantingudes amb Espanya que han permès tenir en compte les demandes andorranes que reclamaven que el sistema entrés en funcionament després de la temporada d’hivern. A més, Ester Molné també ha destacat que, de forma paral·lela, se segueix negociant amb la UE per a acabar de definir com s’implementarà els sistema a les fronteres amb Andorra i també es mantenen els contactes oberts amb Espanya i França per a definir els acords bilaterals.
Precisament amb relació als efectes actuals que ja ha tingut sobre el sistema migratori andorrà, Molné ha exposat les dades que demostren que tan sols un 10% de les autoritzacions d’immigració han esta rebutjades per no complir amb el nou reglament. Les dades confirmen, com sempre ha defensat el Govern, que l’aplicació de la nova normativa tindria un impacte menor sobre les empreses i que l’activitat es podria desenvolupar amb “un alt grau de normalitat”.
Ester Molné també ha volgut comentar amb els periodistes un dels temes que ha estat d’actualitat els darrers mesos com ha estat la seguretat del país: “un pilar i valor intangible que tenim i que aquest Govern està compromès en seguir treballant per a mantenir-lo i preservar-lo. És molt fàcil poder assegurar, des del cas concret i aïllat, que Andorra està perdent quotes de seguretat, però això no és cert. Ho torno a reiterar, Andorra és un país segur”. Per a reforçar aquestes afirmacions, ha exposat que en el que es porta d’any s’han registrat un total de 648 intervencions relacionades amb la seguretat pública i requerides per la ciutadania (el 2024 en van ser 747) amb un total de 740 detencions (el 2024 es va tancar amb un total de 957). “Així, com veieu, es manté una clara tendència a la baixa respecte l’any passat i una estabilització respecte les xifres registrades durant els últims 10 anys”, ha apuntat Molné.
Finalment, ha compartit amb la premsa el balanç i els primers efectes que ja ha tingut el desplegament del pla de xoc contra el contraban al Pas de la Casa. Així, ha destacat que des de principis d’octubre s’ha passat de 20 a 27 detinguts en matèria de contraban i s’han realitzat successives operacions al Pas de la Casa que han permès el decomís de més de 50.000 euros de tabac.
Infraestructures viàries clau per a reforçar la seguretat
En la seva intervenció, el ministre de Territori i Urbanisme, Raul Ferré, ha detallat el calendari de les principals actuacions a la xarxa viària: les desviacions de Sant Julià de Lòria, la Massana-Ordino i la Trava de Canillo. Totes tres són infraestructures cabdals d’aquesta legislatura i estaran enllestides el 2027.
Les obres d’eixamplament de la carretera general 2 (CG-2) entre la cascada de Moles i l’Aldosa de Canillo començaran al gener, per a les zones sense afectació al trànsit, i estaran acabades durant el segon semestre de 2027. Pel que fa a la desviació de Sant Julià de Lòria durant la primera quinzena de febrer del 2026 arribarà la màquina encarregada de perforar el túnel, moment en què ja s’hauran creat l’accés i el paraigua per a col·locar la màquina a la boca sud. Aquesta gran obra estarà enllestida i operativa el primer semestre de 2027, mentre que la desviació de la Massana – Ordino estarà acabada el segon semestre del mateix any.
Amb la construcció de les desviacions, l’Executiu reforça la seguretat dels vianants, conductors i passatgers amb la reducció de trànsit al nucli urbà. En el cas de la Massana – Ordino, la circulació de vehicles que circulen pel centre de la vila es disminuirà un 72%, mentre que a Sant Julià de Lòria es reduirà el trànsit en la zona urbana en un 68%. El ministre Ferré ha afirmat que també es guanyarà confort ambiental, amb la reducció de les emissions de CO2 als centres de les viles. Concretament, a Sant Julià de Lòria, es reduirà un 41%, i a la desviació de la Massana – Ordino els nivells de CO2 es disminuiran en un 45%.
Suport al sector primari i protecció del territori
El ministre, Guillem Casal, de la seva banda, ha traslladat el suport del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia per a acompanyar al sector primari del país i també per a desplegar un projecte clau de la legislatura com és l’impuls d’un nou parc natural entre Canillo i Ordino. “Els nostres agricultors i pagesos del país fan una tasca ingent cada dia, per a nosaltres és un sector clau”, ha defensat Casal.
Així, ha exposat que en dos anys, si es compara la liquidació de 2023 i el que el Govern preveu liquidar l’any 2026, s’han augmentat els recursos directes destinats al sector primari de gairebé 1,3 milions d’euros (+43%). D’aquesta manera, el pressupost de l’any que ve preveu un nou increment de la bossa total d’ajuts directes al sector amb un pressupost global de 4,1 milions d’euros, un augment del 6% respecte el pressupost de 2025. “L’increment del suport és essencial per a continuar fent atractiva aquesta feina i per a assegurar el relleu generacional del sector”, ha comentat Casal.
Encara vinculat al sector ramader i agrícola, Casal ha destacat que actualment ja s’ha vacunat el 76% de les explotacions ramaderes i més d’un 60% del total de la cabana ramadera nacional contra la dermatosi nodular, i que no es registra cap cas al país: “Estimem que en pocs dies s’haurà assolit un nivell de vacunació suficient per a poder assegurar la immunitat de grup”.
El ministre també ha volgut parlat sobre com avança el projecte per a impulsar un nou parc nacional entre Canillo i Ordino. Guillem Casal ha anunciat que es preveu que durant el 2026 el Govern podrà entrar a tràmit parlamentari la Llei de declaració del parc que haurà de ser validada pel Consell General, tal com estableix la Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge. “Amb aquest nou projecte podrem arribar a tenir el 30% del territori sota figures de protecció, arribant a assolir aquest objectiu abans del que ens havíem compromès”, ha conclòs.