Ara es compleixen 220 anys del naixement de George Sand que va nàixer el juliol de 1804 a París. Així que m’he permès dedicar-li aquest article a la fi d’aquest mes de juliol 2024. George Sand, va dedicar a Mallorca una de les seves obres més conegudes: “Un hiver à Majorque”(1841), i em sembla oportú, el suggerir de llegir o rellegir aquesta interessant obra, que l’any 1902, va ser traduïda a l’espanyol. Apropar-se a l’entorn dels amors d’aquests dos grans genis creadors, és una proposta que ens descobreix Mallorca, ara que ja tenim un mitjà aeri per a poder desplaçar-nos amb molta facilitat a les illes, un destí de vacances per a molts andorrans.
M’he permès recordar algunes dades de la relació personal i professional d’aquests dos personatges que ens parlen de l’estreta vinculació entre totes les Belles Arts, en aquest cas, la literatura de George Sand i la música del compositor i pianista Frederic Chopin.
Començaré amb l’escriptora francesa, George Sand (que en realitat es deia Amandine, Lucile, Aurore Dupin). Escriptora i periodista, va nàixer a París, on també va escriure algunes obres teatrals com “Les sept cordes de la lyre” (1840), i “Le Mariage de Victorine” (1851). Tanmateix, s’ha de dir que algunes de les seves novel·les són autobiogràfiques, com és el cas d’“Histoire de ma vie” (1855) i les anteriors com “Journal íntim” (1826), “Rose et Blanche” (1831), “Valentine” (1832), “Aldo le Rimeur” (1833), “Le Dieu inconnu” (1837).
L’any 1843 va escriure la novel·la “Consuelo“ que està inspirada en Pauline Viardot Garcia (1821 – 1910), una mezzo-soprano i compositora francesa, però d’origen espanyol. Entre altres moltes obres, Sand també es autora de “La Mare au Diable” (1846), “La pettite fadette” (1849), i també “Les Mâitres sonneurs”, una novel·la històrica publicada el juliol de l’any 1853.
En l’àmbit personal, l’any 1822, George Sand s’havia casat amb el baró Casimir Dudevant, que li va donar dues filles i del qual es va divorciar l’any 1830. Més tard, Sand escriuria contes per al seus nets amb el títol de “Contes d’une grand’mère” (1873).
S’ha de constatar que a l’estiu de 1833 va conèixer el poeta, escriptor i dramaturg Alfred de Musset (1810 – 1857), el qual va dedicar un llibre a l’escriptora amb el títol de “Confession d’un enfant du siècle” (1836) on l’autor relata la relació tumultuosa amb George Sand. Posteriorment, seria ella la que dedicaria a Musset la novel·la “Elle et lui” (1859). Que per cert va tenir un fort impacte a la societat francesa del segle XIX.
D’Alfred Musset s’ha de destacar el seu poema titulat “Contes d’Espanya i Itàlia” (1830) i “El poeta caigut”. Se li atribueix també la novel·la eròtica “Gamiani: dos nits de plaer” (1833). Tanmateix Puccini es va basar en la seva obra teatral “Le coupe et les lèvres” per a la seva opera “Edgar”(1889).
L’any 1836, a París, és on es van conèixer Frédéric Chopin i George Sand. Després del seu encontre a París, Sand i Chopin varen mantenir bons contactes i l’any 1838 van decidir viatjar junts a Mallorca, establint-se a Valldemosa. Els van acompanyar els fills d’ella. Van ser tres mesos en els quals Frederic Chopin va compondre la major part dels seus coneguts “24 preludis”. Entre els quals s’ha de destacar el titulat “Gota d’aigua” en la tonalitat de Re bemol Major (núm. 15).
La parella es va instal·lar al monestir quasi en ruïnes de la Cartoixa de Valldemosa on Sand va inspirar-se per a escriure el seu conegut “Un hiver à Majorque” que publicaria tres anys després d’aquesta apassionada convivència amorosa i també complicada amb el seu amant i compositor Frederich Chopin. De fet, George Sand va ser una escriptora important per al moviment literari romàntic que sens dubte va influir positivament en algunes de les composicions de Frederic Chopin.
Chopin considerat també un del pianistes més virtuosos de la història, va ser l’autor d’obres molt reconegudes com els seus “21 Nocturns” que han interpretat i interpreten els millors pianistes d’arreu, així com s’han anat adaptat per a algunes bandes sonores, entre elles, pel film “El pianista” de Roman Polansky (Nocturn núm. 20) en do sostingut menor, compost per Chopin l’any 1830.
Frederic Chopin, encara que havia nascut a Varsòvia, va obtenir la nacionalitat francesa l’any 1835 i va viure a París, Berlin, Londres, etc… Format com a professor, pianista i compositor va ser un virtuós que va conrear la música del romanticisme i les seves obres van des del vals, les mazurcas, polonesa, impromtus, les balades i, sobretot, els preludis i els nocturns. La seva primera esposa era Maria Wodzinska i en segon lloc “George Sand” amb qui va conviure diversos anys.
Com a pedagog, Chopin va compondre “27 estudis” compostos per a l’aprenentatge de les tècniques pianístiques per als estudiants de música; “58 Mazurcas” en que va elevar aquestes obres al nivell del concert; “3 Sonates” per a piano que reafirmen la seva habilitat compositiva. En els seus preludis l’autor combina elements de la música clàssica i romàntica, mentre que els seus “Scherzos” permeten gaudir del gran virtuosisme del compositor i dels seus intèrprets. A les seves poloneses Chopin hi reflexa la història i cultura de la seva Polònia natal.
En una altra línia s’ha de dir que Geoge Sand, que era molt coneguda a París, va presentar a Chopin el pintor francès Eugène Delacroix (1787 – 1863) que, aleshores, es va oferir per a pintar el retrat (inacabat) d’ambdós amants (1838). En la pintura Chopin toca el piano, i ella és al seu costat. És una obra irrepetible que actualment es troba dividida en dos, la imatge d’ella en un museu i la imatge de Chopin en un altre museu. Una pintura que tot seguit reproduïm.
Per altra banda, s’ha de destacar que entre els seus lectors s’hi trobava Luis Napoleon Bonaparte (1808 – 1873) que va ser emperador de França de 1852 al 1870 i que era admirador de l’escriptora, la qual, al seu moment, també havia participat breument en la política francesa.
Finalment, dir que els documents originals i objectes relacionats amb l’estada d’ambdós protagonistes, es troben custodiats al Museu de la Real Cartoixa de Valldemosa, a Mallorca. Una visita molt recomanada per a aquestes vacances 2024.
Per Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA).