Oliver Roura, artista de la Seu d’Urgell, exposarà les seves obres al Principat. Els seus treballs es podran visitar a la galeria Untitled Art Contemporani, a Andorra la Vella. La inauguració tindrà lloc aquest dijous, 14 de desembre, a partir de les 18.30 hores, al Carrer Maria Plà, 31.
Les obres exposades, de diverses dimensions, exploren el llenguatge particular de l’artista, colors saturats i relleus aparents que sorgeixen d’una manera de treballar molt particular. Són obres basades en l’estudi del color estructural, que és el color que resulta de les estructures microscòpiques dels objectes, que interfereixen amb la llum visible, generant com a resultat colors molt cridaners, iridiscents i que, a més, varien depenent de l’angle amb què es mirin.
Roura entén la pintura com un mitjà que acull la llum
Des que estudiava a l’Escola Massana va tenir l’afany de pintar de la manera més plana possible, amb la mínima textura, de manera que va aplicant capes finíssimes de pintura sobre un vidre, veladures que van component sediments cromàtics, generant buits i espais que construeixen volums gairebé escultòrics, fins a conformar una mena de pell que finalment desprèn i trasllada al suport final.
Les seves obres encarnen la senzillesa d’un procés molt més complex
Treballa de manera inversa, de manera que la primera capa que aplica serà també la primera que vegi l’espectador. Aquest procediment tan singular l’obliga a pensar amb precisió l’obra, ja que una vegada superposada una capa, ja no la podrà retocar. D’aquesta manera, la pintura es desenvolupa dins de si mateixa. És al seu interior on les accions, els gestos i els diferents moments pictòrics prenen acció.
Possiblement no és una casualitat ja que en treballar la pintura des de dins les formes resultants remeten a vistes microscòpiques que a nivell molecular també ens mostren les respectives estructures internes dels elements en qüestió.
Es fa palesa la seva manera de treballar pacient, l’afany de generar una manera contemporània de la bellesa, la voluntat de mostrar la densitat de les capes de color. Convida, doncs, a una experiència immersiva i reposada, a una contemplació pacient de l’obra, tal com és la seva creació, per a apreciar realment la infinitat de matisos afegits a l’assalt inicial de color d’una primera contemplació.
Potser la seva manera de treballar a capes, per sediments que es van solidificant, també tingui una lectura autobiogràfica, de la mateixa manera que l’experiència va construint i definint el caràcter. Les persones són el resultat d’una constant superposició d’experiències, emocions i vivències.