Els costums i estereotips fan molt de mal a la societat quan no es qüestionen els seus motius. Per culpa seva molta gent es veu condicionada a comportar-se de certa manera i adquireix funcions externes a ella. Específicament, aquesta síndrome fa referència a quan la persona només li troba sentit a la seva vida ajudant als demés, es creu indispensable i conseqüentment guia el seu comportament en aquesta direcció. Es voluntària per a qualsevol tasca familiar, laboral o social, busca el reconeixement exterior, que els demés notin la seva presència perquè interiorment se sent buida i amb els afalacs s’omple.
Així mateix, aquesta síndrome es majoritàriament femenina perquè està relacionada directament amb el rol social de cuidadores que se’ls atribueix des de ben petites, com per exemple els anuncis on surten cuidant nadons, canviant-los els bolquers, cuidant de la llar, etc. Se’ls està ensenyant a sentir-se realitzades a través de la cura dels fills i amb el pas dels anys hi ha qui deixa de banda la seva vida per a dedicar-se completament a la dels demés. Són dones que no saben delegar les tasques de la llar, cuinen, netegen, fan la compra, s’encarreguen dels fills, etc. Es tornen autoexigents i conseqüentment, també apareix el sentiment de culpa quan les coses no surten com elles desitgen.
Simultàniament, omplen la motxilla emocional amb obligacions que no els corresponen i com no es dediquen temps per a elles mateixes mai es buida, donant com a resultat l’ansietat i la depressió. Quan tenen fills els fan els deures escolars, no els deixen decidir per ells mateixos, encara que puguin anar sols al col·legi els volen portar, etc. De la mateixa manera es comporten amb les seves parelles, preparen l’esmorzar, el menjar, netegen la roba, el tracten com un rei en detriment de la seva pròpia persona, només per a agradar encara més i sentir-se estimades. Per contra, poden arribar a mentir per tal que els demés interpretin que la seva presència és indispensable.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri