
Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
La perdiu blanca és similar al gall fer pel fet que ambdues espècies provenen del pleistocè, amb plomes dobles que li permeten aguantar el fred, té un aspecte críptic blanquinós a l’hivern que el fa mimètic en els entorns nevats dels cims on es troba. La perdiu blanca és una espècie catalogada de vulnerable.
Hàbitat
- Ocupa el medi subnival i nival, l’anomenat estatge alpí, per damunt del límit de l’arbrat. L’altitud mínima del seu hàbitat varia segons les exposicions i característiques climàtiques de cada lloc. Així, en els Pirineus orientals, amb una influència mediterrània més elevada, se situa per damunt dels 2.300 m; en els Pirineus centrals per damunt dels 2.200 m i en el vessant nord, amb una influència atlàntica més gran, baixa fins als 2.100 m.
- Els nius s’instal·len directament al terra. Els polls, un cop neixen, marxen del niu i cap a començaments del mes d’agost es poden trobar ja les femelles acompanyades dels petits. Durant l’estiu i la tardor romanen en grups més o menys nombrosos i pugen cap a zones més elevades. Amb l’arribada de l’hivern es trenquen aquests grups i les perdius romanen, soles o en parelles, en zones on hi puguin trobar neu per a refugiar-se i pernoctar, i a prop de zones ventades, sense neu, on es puguin alimentar.
- És una espècie sedentària que viu tot l’any al medi alpí. Per a adaptar-se a les dures condicions climàtiques que es produeixen en aquestes zones, té pràcticament tot el cos cobert per unes plomes especials.
Distribució
- Les glaciacions que es van produir en el quaternari, fa ja 18.000 o 20.000 anys, van portar aquesta espècie fins a les nostres contrades. La posterior retirada del gel la va deixar aïllada als Pirineus. Actualment, constitueix la població més meridional d’Europa i la més propera es troba als Alps. Es tracta a més d’una subespècie diferent: Lagopus muta pyrenaica.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.