Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
L’òliba és una espècie d’ambients oberts agrícoles. Durant les darreres dècades ha patit una davallada poblacional generalitzada a tota la seva àrea de distribució. Les principals causes són la pèrdua d’hàbitat i la mortalitat directa degut a la seva estreta relació amb ambients antròpics: enverinament indirecte per ús de raticides, atropellaments, etc. Està catalogada com una espècie vulnerable.
Hàbitat
- Espècie d’espais agrícoles oberts i tranquils ben conservats de terra baixa, sobretot a planes interiors i aiguamolls costaners. El seu hàbitat preferit, doncs, són els mosaics agroforestals ben conservats, tot i que també selecciona aiguamolls, zones periurbanes i urbanes, però mai ambients plenament forestals.
- Està estretament relacionada amb ambients modificats per l’espècie humana, però és generalista pel que fa al tipus de conreus, o l’hàbitat obert en general, on caçar micromamífers. Aprofita forats d’arbres per a fer-hi niu, així com edificacions i masies abandonades.
Distribució
- A Catalunya té una distribució àmplia a terra baixa per sota dels 800 metres. Forta presència a planes interiors i a zones prelitorals i litorals, en especial, les planes agràries del delta de l’Ebre i els aiguamolls de l’Empordà, on troba disponibilitat d’aliment. Tot i això, en els darrers 35-40 anys ha perdut un 35% de la seva distribució a Catalunya, en paral·lel a la davallada generalitzada a tota la seva àrea de distribució. Més concretament a Catalunya, s’ha mantingut a les planes interiors i litorals, però s’han perdut nuclis de cria al Pirineu, Prepirineu i zones prelitorals.
- A la resta de la península, gaudeix encara d’una distribució contínua, tot i que amb evidències clares de fragmentació. A Espanya ha perdut un 43% de la seva distribució en només 20 anys i s’ha deixat de detectar en 980 quadrats UTM 10×10 km, entre el segon i el tercer Atles d’ocells nidificants d’Espanya, sobretot a la regió mediterrània.
- A Europa ocupa tota l’àrea mediterrània, l’àrea central, Portugal, les Illes Britàniques fins a Estònia i Turquia. Aquestes poblacions també segueixen una tendència regressiva.
- Espècie resident a Catalunya, tot i que una part dels individus presents a l’hivern són d’origen centreeuropeu.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.