Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
La ganga és una espècie de la mida d’un colom, típicament adaptada a zones molt àrides. Sempre va per terra, i és capaç de transportar aigua entre les plomes del pit per als pollets. El cant, que sovint se sent mentre vola en grup, la identifica bé (gag, gag, gag….). Amb coloració diferent entre els sexes. És una espècie catalogada de vulnerable.
Hàbitat
- La ganga habita grans planes estèpiques o pseudo-estèpiques.
- A Catalunya són planes de conreu cerealista de secà amb presència de guarets i retalls de vegetació natural arbustiva baixa com ara timonedes.
- Durant l’època de reproducció utilitza sobretot guarets, erms, timonedes i rostolls; molt secundàriament, camps d’ametllers de secà amb marcs de plantació amples. Fora d’aquesta època i sobretot a l’hivern, es troben principalment en grans guarets i sembrats de cereal, on s’apleguen en grans grups.
- La ganga utilitza de manera diferencial cada hàbitat en funció de la cobertura vegetal i de l’aliment que hi troba. Requereix una estructura vegetal laxa, amb un recobriment vegetal inferior al 40% i una alçada de la vegetació en general no superior als 20-25 cm.
Distribució
- A Catalunya la població es concentra a la ZEPA d’Alfés-Mas de Melons i, en menor mesura a la ZEPA de Secans de Sergià-Utxesa i en un petit sector del municipi de Castelldans situat fora de ZEPA.
- La distribució de la ganga a Catalunya no ha variat massa les darreres dues dècades, tot i que sí va desaparèixer fa uns anys d’algunes zones transformades al regadiu (Aitona, planes de Basconell) i recentment ha ocupat zones noves al sector sud-oest de la ZEPA d’Alfés-Mas de Melons.
- Moviments: Recentment s’ha comprovat que gran part de la població nidificant es trasllada als Monegros (Aragó) entre setembre i febrer. Per tant, la població nidificant és diferent a la hivernant, la qual es pot observar entre els mesos de novembre i febrer. Es desconeix el lloc de nidificació de la població hivernant, tot i que possiblement també deu venir d’Aragó.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.