La Proposició de llei de transparència i accés a la informació pública, un text legal entrat pels grups parlamentaris de la coalició (Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos), ja és una realitat. El text s’ha aprovat aquest divendres amb els vots favorables dels grups de la majoria. Després d’anys de treball parlamentari i també amb l’objectiu d’alinear-se amb els estàndards internacionals, Andorra comptarà amb una llei que garantirà la transparència, l’accés a la informació pública i la publicitat activa de les administracions.

A la vegada, el text legal fa un pas endavant en la lluita contra la corrupció, ja que obligarà a tots els càrrecs públics, també els alts càrrecs, a fer una declaració privada del seu patrimoni a l’inici i al final de la legislatura, per evitar qualsevol enriquiment il·lícit o corrupció durant aquest període. En cas que hi hagués qualsevol sospita, s’haurà de posar en coneixement dels estaments judicials pertinents. També la ciutadania podrà fer aquesta denúncia.

La declaració del patrimoni s’haurà de fer sota notari i serà privada. Fer-ho públic convertiria aquesta publicació “en un safareig” i suposaria un fre per a molts ciutadans que volen fer el pas d’aparcar durant un període la seva activitat laboral per dedicar-se a la política, ha argumentat la presidenta suplent del Grup Parlamentari Demòcrata, Mònica Bonell, durant la seva intervenció en nom de la majoria.

El text aplica un marc legal del principi de transparència des d’un triple vessant: una obligació de publicitat per part de les institucions públiques, un reconeixement del dret d’accés a la informació pública per part de la ciutadania i aquesta obligació de la declaració de patrimoni privada.

Pel que fa a l’obligació de publicitat, les administracions hauran de mantenir de forma actualitzada i pública informació sobre la relació dels llocs de treball i retribucions dels funcionaris i treballadors públics, la relació dels alts càrrecs, càrrecs directius i càrrecs de lliure designació, la relació dels béns immobles i equipaments públics i la relació dels contractes licitats i adjudicats, entre d’altres. “Aquesta publicitat s’haurà de fer a través de la nova plataforma Govern obert, que s’haurà de crear, i a les pàgines web de les diferents entitats públiques”, ha informat Bonell.

Quant al dret d’accés a la informació, la ciutadania podrà sol·licitar i accedir a informació i documentació de l’Administració, sense necessitat d’un interès legítim. En aquest punt, la Proposició de llei també preveu la possibilitat de declarar certa informació com a reservada d’Estat: serà aquella la divulgació de la qual afecti la defensa i a la seguretat nacional, a les relacions internacionals i obligacions de confidencialitat i a la seguretat pública.

La Proposició de llei de transparència va ser entrada a tràmit per la coalició el desembre del 2019, però ja s’havia començat a gestar a l’anterior legislatura. “És un exemple de llei que es cou a foc lent”, ha manifestat Bonell. El text final ha anat evolucionant fruit del treball en comissió, fet que permet afirmar “que compta amb la implicació i titularitat de totes les ideologies representades en l’arc parlamentari”.

Per tot el que suposa aquesta llei, Bonell ha refermat que som davant “una aprovació històrica” i un “punt d’inflexió a favor de la transparència de les institucions públiques vers la nostra ciutadania i la lluita contra la corrupció”. En aquest sentit, la presidenta suplent ha lamentat que l’oposició no hagi votat a favor de tots els punts d’una llei que garanteix aquests conceptes. 

Els socialdemòcrates reclamen un règim sancionador a la Llei de Transparència

El grup parlamentari socialdemòcrata ha reclamat la necessitat d’establir un règim sancionador a la Proposició de llei qualificada de transparència i accés a la informació pública que s’ha posat a examen i votació durant la sessió d’aquest divendres al Consell General.

Les conselleres generals Susanna Vela i Judith Salazar han exposat ahir i avui les reserves d’esmena presentades pel Partit Socialdemòcrata, en el qual s’apostava per establir una sèrie d’infraccions aplicables a alts càrrecs, personal al servei de les administracions públiques i altres, i una avaluació del seu compliment. Una mesura que no ha agradat als grups que donen suport al Govern. Des del grup parlamentari socialdemòcrata s’ha recordat que no és tracta d’un plagi, sinó que està inspirada, com moltes de les fetes pels diferents partits polítics, en mesures que funcionen als països veïns i que són perfectament adaptables al model andorrà Perquè els ordenaments jurídics són comuns.

Així mateix, la consellera general Susanna Vela ha lamentat que aquesta Proposició de Llei hauria d’haver estat “més agosarada, valenta” i que hi ha dubtes sobre la seva capacitat transformadora de les administracions públiques si no es compta amb un règim sancionador.

Les reserves d’esmena del grup parlamentari socialdemòcrata han quedat desestimades i la Proposició de Llei, que s’ha votat per articles, finalment s’ha aprovat amb el text original.

Terceravia aposta per legislar de manera separada la transparència, la informació pública i reservada d’Estat i la participació ciutadana

El grup parlamentari Terceravia + Unió Laurediana + Independents aposta per legislar en dos textos legals diferents de la Llei de transparència els aspectes referits a la participació ciutadana i a la informació pública i reservada d’Estat. “Aquesta no és la Llei de transparència que Andorra necessita”, ha recordat Joan Carles Camp, durant el debat de la Proposició de llei de transparència i d’accés a la informació pública, d’aquest divendres.

D’una banda, el conseller general de Terceravia ha recordat que, pel que fa a la informació pública i reservada d’Estat, “l’Estat som tots, no sols Govern, no ha d’estar únicament en mans de Govern”.

I, respecte a la participació ciutadana, el representant de la formació política ha indicat que “no s’hauria d’incloure per la porta del darrere. És prou important, ja que representa l’exercici de la sobirania popular a través de la participació en el procés legislatiu. Però no només inclou la participació ciutadana per la porta del darrere, sinó que la seva regulació l’encomana als Comuns. El Consell aprova la Llei, es posa les medalles i passa el ‘marró’ als Comuns”. En aquest sentit, Joan Carles Camp ha demanat als grups de la majoria si han consultat als Comuns aquest aspecte i si aquests han participat en l’elaboració d’aquest apartat de la llei.

D’altra banda, des de la formació política entenen que aquesta proposició de Llei calia ajustar-la amb major rigor a la Constitució, a la llei de la funció pública de l’Administració de la Justícia, a la Llei de Protecció de dades personals i al conveni 205 del Consell d’Europa. A més, respecte a la Comissió d’Accés i Avaluació de la Documentació, Terceravia indica que aquesta hauria de ser l’únic organisme que faci els recursos administratius, en primera instància, sobre la informació pública i reservada d’Estat i la seva composició hauria de ser més àmplia i transversal, “i no ha de quedar en mans del Govern”, tal com ha afirmat el conseller general Joan Carles Camp.