Quan es pensa en Nadal, la majoria pensem en el Pare Noel amb el seu trineu i els rens. Però, a Islàndia, la història és molt diferent i molt més divertida: aquí, els protagonistes són els 13 “Jólasveinar” o lulelads, uns follets entremaliats que visiten les llars durant les festes de Nadal. La seva llegenda es remunta a temps medievals i està vinculada a la mitologia nòrdica. Es diu que són fills d’un gegant anomenat Grýla i del seu marit leppalúoi, que vivien en muntanyes remotes. Segons la llegenda, Grýla era coneguda per caçar nens desobedients, però amb el temps els seus fills van evolucionar en figures més lúdiques i entremaliades, adaptant-se a la tradició de Nadal moderna.
Els Iulelads van començar a aparèixer a finals de novembre, un per cada dia fins a la vigília de Nadal, portant regals o càstigs segons el comportament dels infants. Aquesta tradició serveix com a eina educativa: incentivar el bon comportament i la disciplina de manera divertida.
Cada Iulelad té un nom que reflecteix la seva característica més destacada o la seva entremaliadura.
- Stekkjastaur – El pastor entremaliat que molesta els animals.
- Giljagaur – Amaga el menjar dels humans a les granges.
- Stúfur – Molt petit i trapella, roba menjar de les olles.
- Þvörusleikir – Llaminer de culleres, sempre llepa els utensilis de cuina.
- Pottaskefill – Roba restes de menjar de les olles.
- Askasleikir – S’amaga dins de cistelles o caixes per a sorprendre la gent.
- Hurðaskellir – Tanca i colpeja portes de nit per a espantar.
- Skyrgámur – Apassionat de l’skyr, un iogurt tradicional islandès.
- Bjúgnakrækir – Roba salsitxes de les cuines.
- Gluggagægir – Espia pels finestrals, molt curiós.
- Gáttaþefur – Té un nas enorme i olora el menjar.
- Ketkrókur – Roba carn penjada o cuinada.
- Kertasníkir – Li agrada encendre espelmes i menjar dolços.
Aquests follets van arribant de manera escalonada, un cada nit, i marxen abans de l’arribada del següent, creant expectativa i sorpresa durant les setmanes prèvies a Nadal.