A mesura que ens fem grans, el temps ens sembla que transcorre molt de pressa. Aixó per què succeeix? Una explicació ens la dona el científic romanès Adrian Bejan: “El cervell rep menys imatges del que estava entrenat quan era jove”. Percebem que el temps passa volant. Hi contribueixen alguns factors fisiològics. Com més grans ens fem, el temps cronològic sembla que va més ràpid. Una menor activitat en la senectut n’és una de les causes principals.
Com lluitar contra aquesta percepció? Múltiples són les activitats que podem emprendre amb la finalitat d’apaivagar-la. Entre elles destacaria: participar en activitats socials diferents de les actuals i iniciar noves amistats.
Uns estudis del psicòleg Robert E. Ernstein, en la dècada dels 60, posaven de relleu que el temps passa més lentament quan el nostre cervell processa una quantitat més gran d’informació.
A la inversa, el temps cronològic passa més ràpid quan el nostre cervell processa una quantitat menor d’informació, com és, en general, els cas en la darrera etapa de la vida.
Paradoxalment moltes persones jubilades afirmen que els manca temps, quan en disposen totalment o més que en qualsevol moment de llur trajectòria vital. Al meu parer, el que passa és que el tenim mal gestionat, el temps.
Si a l’assumpte que estem tractant, li apliquem el Teorema de Pareto, resulta que el 80% del nostre temps l’ocupa el 20% de les nostres activitats diàries. Inversament el 20% del nostre temps l’ocupa el 80% de les nostres activitats diàries.
Es tractaria doncs d’establir prioritats. A més, entre dues activitats de major durada posar-ne de menor durada i fer encaixar les activitats diàries en la vostra agenda, com qui construeix un mosaic.
Imagineu-vos que teniu un tupina. La omplim de pedres grans, però ja plena, encara n’hi podem posar de mitjanes, sorra i aigua que pren lloc en els intersticis. Quelcom de semblant podem fer gestionant el nostre temps.