El pressupost de 2026 “reforça els pilars del benestar amb la salut, l’educació, l’habitatge i el poder adquisitiu al centre”

El síndic, Carles Ensenyat, rebent de mans del ministre de Finances, Ramon Lladós, la proposta de pressupost (Consell General)
El síndic, Carles Ensenyat, rebent de mans del ministre de Finances, Ramon Lladós, la proposta de pressupost (Consell General)

El ministre de Finances, Ramon Lladós, ha presentat aquest dijous el Projecte de llei del Pressupost per a l’exercici 2026 que reflecteix els objectius marcats per l’Executiu davant dels reptes actuals del país: la millora del poder adquisitiu de la ciutadania i l’accés a l’habitatge. Tot això, “salvaguardant la sòlida posició de les finances públiques, sense augmentar els impostos i reduint el deute”, com ha destacat Lladós. Tal com ha succeït els darrers tres exercicis, el nivell d’endeutament es preveu que continuï baixant de manera significativa, fins a situar-se en el 30,3% a finals de 2025. El Govern preveu, a més, dur a terme una recompra de deute per un import de 50 milions els mesos vinents.

El nou pressupost, el més alt de la història, preveu un augment del 12% respecte al 2025 per a reforçar els pilars del benestar: salut, educació i seguretat. “És un pressupost ambiciós, de creixement” ha afirmat el ministre. La previsió per al 2026 és d’uns ingressos corrents de 710.405.569 euros i unes despeses totals de 750.226.804 euros. El resultat és un dèficit projectat de 39.806.234 euros, respectant el límit fixat per la llei de sostenibilitat de les finances públiques. Amb tot, el ministre Lladós ha explicat que s’ha projectat una previsió de dèficit realista perquè, igual que a l’exercici anterior, quan la previsió era de tancar amb un dèficit de 34 milions, la liquidació del pressupost de 2025 no només s’haurà reduït, sinó que acabarà amb un superàvit d’aproximadament 20 milions. 

El pressupost de 2026 preveu uns ingressos corrents de 710.405.569 euros que representen un augment del 12% respecte al pressupost de 2025. Els impostos directes són els que més incrementen, pressupostats en 256.147.953, un augment del 36%, però suposa un increment aproximadament del 5% respecte a les previsions de liquidació del pressupost de 2025. També creixen els impostos indirectes, però de manera més moderada, un 2%, fins als 366,3 milions d’euros. L’augment dels ingressos és resultat del bon comportament de l’economia andorrana, perquè els tipus impositius no han canviat. El pressupost de 2026 “s’ha elaborat de forma molt realista perquè s’ha fixat d’acord amb les dades de la liquidació del pressupost de 2025″.



Habitatge i poder adquisitiu al centre

L’habitatge, un dels reptes principals del país i de les polítiques del Govern, continuarà centrant una part important de la inversió, que s’eleva fins als 21 milions. Entre les novetats, s’inclou una partida per al nou programa de compra del primer habitatge. El 2026 es continuarà ampliant el parc públic d’habitatges a lloguer assequible, en el qual s’invertiran 14 milions d’euros per les edificacions de Borda Nova II (4 milions d’euros); l’edifici Arbella (Ordino), el de l’Avinguda Pessebre 60 (EscaldesEngordany)i l’edifici del Cedre d’Andorra la Vella (amb una inversió de 2,5 milions d’euros per cadascuna d’aquestes tres obres). A més, el Govern destinarà 2 milions suplementaris per a impulsar els pisos amb serveis per a la gent gran amb la Fundació Laurus a Sant Julià de Lòria. El pressupost 2026 preveu, d’altra banda, 4,4 milions en ajuts al lloguer.

Pel que fa a altres aspectes destinats a millorar el poder adquisitiu de la ciutadania, el Govern segueix amb l’aposta per la gratuïtat d’un transport públic de qualitat, que l’any 2026 tindrà un cost d’11,7 milions. Els ajuts i subvencions d’Afers Socials per a les famílies estan pressupostats en 22 milions, dels quals cal destacar els 10,9 milions destinats a pensions de solidaritat per a la gent gran.



Reforç dels pilars del benestar

Així mateix, l’executiu intensifica l’esforç de despesa en els pilars fonamentals del país i el benestar dels seus ciutadans com són la salut i l’educació.

El Ministeri de Salut és el que més creixerà el 2026. En concret, un 22% per a fer front al repte de l’envelliment de la població, amb una major transferència a la CASS i més recursos, per exemple, per a cobrir les places dels centres sociosanitaris, i en inversions, el SAAS hi destinarà més d’un 30% que enguany. En concret, 9,2 milions destinats a nous equipaments, amb una renovada planta d’oncologia a l’hospital o noves sales d’aïllament. Una altra de les línies de treball del Govern és la igualtat, per això, el 2026 es destina mig milió d’euros amb la implementació progressiva del permís de naixement igualitari. 

En educació, el pressupost creix un 9%, amb 43,7 milions per a l’Escola andorrana, 13,4 per a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, 7,1 milions per a l’ampliació de la Universitat d’Andorra, o 3,6 milions per a inversions en centres educatius.

A més, la seguretat continua sent un dels pilars que defineixen el país. Es destinen 17,9 milions d’euros al Ministeri de Justícia i Interior, amb què es preveu reforçar la plantilla del Cos d’agents de Policia i desplegar el Centre Nacional d’Emergències. 

El text també recull un augment del 12% pels complements de jubilació i pel nou model retributiu de la funció pública per a la millora salarial i la modernització de l’administració. 



Inversió rècord i una aposta pel futur

El pressupost fa una inversió rècord en les bases pel futur, amb un augment de la inversió del 18%, com són en les infraestructures amb una partida de 41,9 milions d’euros. Concretament, el 2026 serà un any decisiu amb la consecució de les grans obres viàries del país: la desviació de la Massana – Ordino (12,6 milions d’euros); la desviació de Sant Julià de Lòria (13,5 milions d’euros) i la Trava (3,2 milions d’euros). 

A més, dos altres punts claus són la digitalització, amb una partida de més de 24,1 milions d’euros i la innovació amb una inversió de 8,5 milions d’euros amb tres eixos: la inversió per al foment de la innovació i els nous sectors d’alt valor afegit, l’adequació de l’edifici de CATSA per a convertir-lo en un centre pel desenvolupament de la innovació i l’impuls a l’activitat d’Andorra Business.

[do_widget id=category-posts-pro-64]