
La meva manera de commemorar celebracions o escaiences és fer números: repassar estadístiques, comptar recurrències, coses així. Una sublimació, en diria qualsevol psicòleg: la cuirassa contra el sentimentalisme li dificulta expressar emocions en públic, i per això ho sublima d’aquesta manera. Molt probable, no dic que no. O sigui que som-hi.
Del gairebé mig miler de mots que hem fet rodar en aquesta llarga sèrie (gairebé deu anys) de termes del conflicte, el podi alfabètic l’encapçalen la C amb 54 mots (una campiona previsible: catalanofòbia, colpistes, cúpula) i, alerta, una sorprenent P, amb 38 (pagueta, podemisme, puta), que ha desbancat lletres d’altra freqüència com ara la E, tercera (33 paraules: emprenyat, espolímetre, esbirro) i la A, amb 32 (adoctrinar, autoodi, apartheid), tantes com una altra de les sorpreses d’aquesta llista, la I, que també ha protagonitzat 32 articles. Tant en el cas de la P com de la I, s’explica gràcies als prefixos: casos com precintar o proclamar, per una banda, o imparcialitat, impunitat o indicador, a l’altra.
A la banda baixa hi trobem una guanyadora encara més indiscutible: la Z. Descomptant la Y i la W, lletres de productivitat gairebé nul·la en català, l’absència de cap mot començat amb Z sí que resulta una mica xocant. No gaire més, tampoc, que l’aparició única de la X (xiulada), que la converteix en el fanalet vermell absolut de la classificació. La segueixen la Q amb 3 (queda, querella, qüestió de confiança) i la J, amb 4 (ja, jocs, judici, jutges). A la N li ha anat de poc, amb només 6 representants. La sorpresa en aquesta franja ha estat la G, lletra de productivitat mitjana que aquí tampoc ha passat de les 4 aparicions (gol, golejar, grau, guerra).
Pel que fa a les vocals, ja hem vist que les tres primeres, A, E i I, ocupen llocs molt destacats en el rànquing, mentre que la O i la U, coherentment amb els respectius nivells de productivitat, empaten a 5 aparicions: observadors, odi, ofensiva, oficialitat, oligarquia l’una i ultimàtum, ultra, unitat, unionisme, urna l’altra.
Finalment, les que m’han sorprès no tan positivament: la T, amb 12 (tacticisme, tumult, turismofòbia), de la qual n’esperava força més, i una mica també la L, que amb 10 representants (linxament, llista única) ha fet un paper tristoi. Ai, i la curiositat: R i S, dues lletres d’alta productivitat, han quedat a la franja mitjana-alta empatades a 23.
Apa, ja m’he esbravat. No patiu que fins d’aquí a deu anys més no crec que hi torni.