En el banc del temps, les persones s’intercanvien petits serveis, sense compensació monetària. Ben mirat és un retorn a pràctiques semblants, del passat. Una d’elles era el troc, on l’intercanvi era d’objectes i productes, fins i tot cuinats, sense diners pel mig.
Per a mi, els principals avantatges rauen en la capacitat d’enfortir la cohesió social, fomentant el bon veïnatge. Molts dels serveis que ofereix o potencialment pot oferir, omplen un buit existent en l’oferta convencional o tradicional. Un exemple, seria tu passejar els gossos del veí de dalt i el veí de sota t’ajudi a omplir uns formularis.
Els serveis rebuts es paguen amb xecs d’una hora, els suficients per cobrir el temps esmerçat. El banc del temps només contempla hores. Entre les hores que un ha realitzat per altri i les que ha rebut hi ha un sostre. És bastant lògic que hi sigui per evitar abusos del sistema. Hi ha d’haver un cert equilibri entre les hores rebudes i donades.
Les reticències les trobem en la desconfiança que s’instal·la en dubtar si el servei serà de la qualitat desitjada o no. Que les meves hores valguin el mateix que les d’aquella altra persona pot ser també un fre a participar en l’intercanvi de petits serveis.
Al meu parer, l’obstacle principal, per a que la iniciativa anés endavant a Andorra, han estat els horaris laborals que, en general, no són compatibles amb les pràctiques del banc del temps. Uns elements afegits serien l’egoisme imperant en la societat actual. Un impediment també ha estat la diversitat d’orígens dels ciutadans, amb costums diferents, comunitats les quals, algunes tendeixen a tancar-se en si mateixes.
Allà on s’ha consolidat el banc del temps, ha estat gràcies al voluntarisme dels promotors però també gràcies a que la societat era receptiva i solidària, sigui per tradició cultural o simple necessitat. A cada lloc on s’ha implantat, les línies generals bàsiques es respecten, però hi aporten alguns matisos. Sovint es tracta d’una col·laboració entre entitats públiques i privades: un ajuntament i una fundació, per exemple.
També pot ser únicament pública o solament privada. Un prototip de la gestió híbrida pública-privada, la més recomanable, seria que els promotors es constituïssin en associació, reunint-se periòdicament, per seguir la trajectòria de l’entitat. De la gestió dels comptes corrents d’hores, no euros, en tindrien cura els serveis socials, com també de casar l’oferta i la demanda en el tauló d’anuncis a la xarxa, amb un número de referència. Els estaments públics vetllarien alhora per a que es respectessin els protocols, normes de funcionament i qualitat del servei. Un cop finalitzat, el receptor hauria d’expressar el seu grau de satisfacció.
En l’àmbit rural s’acostuma a practicar el bon veïnatge. Una mostra ben patent la tenim en els poblets de muntanya del Pirineu, on per la matança del porc, a cada casa, reuneix el poble sencer per ajudar, però també per celebrar la festa.