Arriba als cinemes ‘El agente secreto’, de Kleber Mendonça Filho, un dels títols internacionals més esperats després de guanyar el premi al millor director i al millor actor per Wagner Moura al Festival de Cinema de Canes 2025, a part del premi de la crítica internacional Fipresci. Aquesta carrera imparable d’importants guardons ha culminat amb els Globus d’Or a millor pel·lícula estrangera per al Brasil i millor actor de drama i, ara mateix, amb les quatre nominacions als Oscar com a pel·lícula estrangera, millor pel·lícula, millor actor i millor càsting. El cineasta i documentalista brasiler és conegut pels aficionats al cinema per títols com ‘Doña Clara’ (2015) o la delirant ‘Bacurau’ (2019), codirigida amb Juliano Dornelles.
‘El agente secreto’ manté un títol que ens porta a evocar una novel·la amb el mateix títol i clàssic novel·lístic polític, policíac i d’espies de Joseph Conrad ‘L’agent secret’ (1907). S’explica una història, escrita també pel mateix director, ambientada l’any 1977 en el Brasil de la dictadura (1964-1985) amb un home, Marcelo (Wagner Moura), que decideix instal·lar-se a Recife per a començar una nova vida. La cinta arrenca amb una brillant seqüència inicial que ens dona la temperatura del film i també serveix com a carta de presentació de les intencions del director de parlar de la violència que afecta el país i del rerefons polític del moment. Marcelo arriba a una benzinera i es troba abandonat un mort anònim, un moribund sense nom, perquè estan en temps de festa, el carnaval, i l’administració es troba desbordada de feina.
Una pel·lícula que conté diverses capes. Es pot veure com un thriller polític, una pel·lícula d’època o un film de cinema social. Una història del passat, però, que es connecta amb el present, concretament, amb els darrers anys convulsos políticament al Brasil. També resulta ressenyable que ‘El agente secreto’ podria formar un programa doble perfecte sobre la dictadura brasilera amb la recent ‘Aún estoy aquí’ (2024, Walter Selles), la pel·lícula guanyadora de l’Oscar a millor pel·lícula estrangera de l’any passat. Resulta primordial la mirada de Kleber Mendonça Filho, una mirada d’estranyesa que es formalitza gràcies a la presència d’elements fantàstics, inquietants o anòmals, que no s’ajusten als tòpics del gènere del cinema polític o d’època. Estem parlant d’una cama humana en el ventre d’un tauró, un gat amb tres ulls o diversos malsons i visions.
També resulta original en el tipus d’estructura de la pel·lícula en subdividir-la en tres capítols – ”El malson del nen”, “L’institut d’identificació” i “Transfusió de sang”-. El cineasta brasiler reivindica també la memòria del cinema d’aquells anys amb l’influx de populars films de terror aquàtics com ‘Tiburón’ (1975, Spielberg) o de possessions com ‘El exorcista’ (1976, William Friedkin) i, especialment, ‘La profecía’ (1976, Richard Donner). Aquest empremta cinèfila va un pas més enllà fins al punt de convertir un sala de cinema en epicentre de l’acció dramàtica en força moments. Destacar el protagonisme de l’actor brasiler Wagner Moura que s’ha prodigat especialment en el cinema popular americà amb els seus papers a ‘Civil War’ (2024, Alex Garland), ‘Tropa de élite’ (2007, José Padilha) o la sèrie de Netflix ‘Narcos’ (2015-2017, José Padilha) on Moura interpretava a Pablo Escobar. En un paper secundari trobem Udo Kier, el veterà actor alemany que ha participat en més de dues centes pel·lícules, aquí en un dels seus darrers treballs abans de deixar-nos a finals de l’any passat.