El passat dilluns, dia 23 de setembre, a la Llacuna, a Andorra la Vella, la llicenciada en Filologia Hispànica i Dra. en Filologia Catalana, Fabiola Sofia Masegosa va oferir una interessant conferència sobre la vida i obra teatral d’Àngel Guimerà (1845 – 1924). Organitzat per la Societat Andorrana de Ciències (SAC), dins el seu 40è cicle de conferències, l’acte va coincidir amb el 100 aniversari de la mort del dramaturg i escriptor Àngel Guimerà.
Nascut a Tenerife, aviat els seus pares es varen traslladar a Catalunya on l’autor de “Terra Baixa” va residir al Vendrell, on per cert, el besavi de la presidenta de la SAC, Àngels Mach, també havia viscut i coincidit en el mateix entorn. Així que el Vendrell acull la casa museu d’Àngel Guimerà on, especialment, aquest any s’hi desenvolupa l’any Guimerà, un autor molt llegit que també va fer poesia, alhora que va ser nominat diverses vegades per al premi Nobel de Literatura mentre que la seva obra literària va ser traduïda a diverses llengües.
Sota el títol de “La passió amorosa al teatre d’Àngel Guimerà” la conferenciant va presentar i comentar les diverses obres de l’autor, que va classificar en les diferents etapes creatives del dramaturg català. Masegosa, en el seu exhaustiu estudi, va situar en la primera etapa les obres “Indibil i Mandonio” (1875), una tragèdia en tres actes. Seguiria “Gala Placidia”, estrenada en sessió privada al Teatre Principal l’any 1879. Després vindria “Judith de Welp” (1883), “El fill del rei” (1886), per a arribar a una de les obres de major transcendència com es “Mar i Cel”, del 1890.
Però, hi ha nombroses diferències entre l’obra original en tres actes i l’adaptació al format de musical que es presenta en dos actes i, alhora, afegeix un pròleg i un epíleg a la mort dels protagonistes. El format musical es va estrenar al Teatre Victòria de Barcelona l’octubre de 1988.
“Mar i Cel” explica la vida del capità d’un vaixell de pirates que ha capturat a un grup de cristians, després d’assaltar la seva nau. Demana a una presonera cristiana que li curi les ferides. Aleshores (Saïd) agraït s’enamora de la cristiana (Blanca). Ja al tercer acte, el pare de Blanca renega d’ella, perquè, aquesta, estima a un musulmà i en la fugida ambdós enamorats moren al mar, en el seu desesper, perquè pertanyien a dos mons diferents, el cel i el mar, que donen nom a la tragèdia.
Per altra banda, en la versió de 2014 del musical, la posada en escena inclou altres efectes visuals mitjançant la projecció d’imatges que tan poden representar el cel del vaixell en diferents estats, com les estances de la cort de la primera escena.
Recuperant les altres obres d’Àngel Guimerà, van seguir altres com “Rei i monjo” (1890), “La Boja” (1890) i “La Sala d’espera” que, per cert, és una de les obres que s’havia representat al Principat d’Andorra l’any 1968, així com també “Terra Baixa” que es va representar l’any 1930 a l’antic “Centre Moral i Recreatiu”, una entitat antecessora de l’actual Cercle de les Arts i les Lletres fundat l’any 1968.
Ja a la segona etapa creativa del prestigiós dramaturg, s’han de destacar “Maria rosa”(1894), “La Festa del blat” (1896), Terra Baixa (1897), la qual, com hem dit abans, es va representar a Andorra, concretament al Teatre d’Escaldes. Guimerà va escriure després “La filla del mar” (1900), que es va estrenar a Buenos Aires i forma part de la trilogia més representada.
L’obra de Guimerà anava molt més enllà del sainet i l’ensalada i va influir en altres autors catalans, com per exemple a Josep Maria de Sagarra (1894 – 1961), en català. Guimerà, a part de poeta literari, és un poeta escènic que adapta el vers a les necessitats dramàtiques, autor d’una quarantena d’obres, però realment tan sols són conegudes quatre de les produccions.
S’ha de constatar que Guimerà pot aportar molt als poetes actuals, ja que caldria fomentar la lectura dels poemes, perquè ell sempre va destacar la importància de la llengua, especialment, el català. Tanmateix, s’ha de dir que en l’aspecte de la poesia, a ell li va fer ombra la gran obra poètica del seu contemporani Jacint Verdaguer (1845 – 1902).
Resumint, “Maria Rosa” representa la societat urbana mentre que “Terra Baixa” representa el mon rural, però en la majoria dels casos s’hi endevina el triangle amorós, que titulen “La passió amorosa d’Àngel Guimerà”.
Text i fotos: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA).