Si les previsions no es torcen, tot apunta que, en un futur no gaire llunyà, a Andorra disposarem d’un sistema de càlcul de les pensions públiques de jubilació semblant al que utilitzen als països escandinaus. Dubto, però, de que aquí el sistema de comptes nocionals sigui gaire viable. Tenim un context diferent, una altra escala de valors i una distinta visió de la realitat.
A diferència d’aquí, allà tenen millor desenvolupats els tres pilars que els organismes internacionals recomanen gaudir a la vellesa: la pensió pública, la contractada a una entitat financera i els propis estalvis personals. Aquí només tenim plenament desenvolupat un sol pilar, el de la pensió pública. Cas apart són els funcionaris, que sí tenen un pla de pensions comú, fons al qual l’estat contribueix en un 1% de la massa salarial i el propi funcionariat amb un altre percentatge que els és descomptat del salari.
El sistema, anomenat de comptes nocionals, funciona creant, en entrar al mercat laboral, des de la primera afiliació, un compte virtual a cada afiliat a la seguretat social on són acumulats els imports de les cotitzacions per vellesa al llarg de la vida laboral a les arques de la seguretat social per part de l’assegurat i l’empresa que el contractà.
L’import acumulat al compte virtual serà la base de càlcul de la pensió de jubilació, que com veurem més endavant es fa en funció d’unes variables que determinaran la suficiència (o insuficiència) de la prestació resultant per a poder viure dignament a la darrera etapa de la vida.
Actualment, el nostre és un sistema de prestacions definides. La pensió nostra actual és el resultat de multiplicar el nombre de punts de vellesa adquirits pel preu del punt establert amb tal finalitat. La prestació teòrica resultant és reduïda per sengles coeficients reductors preestablerts i el resultat dividit per 12 per a determinar l’import de la prestació mensual.
Per contra, el sistema de comptes nocionals és de prestacions no definides, com podreu veure a continuació: Arribat el moment de la jubilació, amb el sistema de comptes nocionals, es prendrà la xifra en euros acumulada per vellesa durant tota la vida laboral i es dividirà entre el nombre d’anys de vida que teòricament li resten a l’assegurat, segons la mitjana d’esperança de vida d’aquell moment. El resultat de la divisió serà el que cobri de pensió a l’any.
Els comptes nocionals canvien el càlcul de la pensió, però no el concepte de repartiment. Continua essent un sistema piramidal en què els afiliats en actiu financen les jubilacions, mètode que mai s’ha autoritzat emprar a les companyies d’assegurança privades per motius ben obvis.
Un desavantatge del sistema de comptes nocionals és que no assegura, com passa ara, que l’afiliat/afiliada cobrarà el que necessita un cop es jubili. Per un altre costat, penalitza enormement a qui, per un motiu o altre no ha tingut una vida laboral gaire extensa, cas que sovinteja en les dones.
La transició del sistema de càlcul actual al de comptes nocionals, si finalment es produeix, requerirà la intervenció actuarial per a transformar en euros, a acumular els comptes nocionals, els punts de vellesa que la seguretat social té compromesos amb tots i cada un dels seus assegurats de vellesa.
En el sistema de comptes nocionals, l’import de la pensió de jubilació és inversament proporcional a la mitjana d’esperança de vida en el moment de jubilar-se. Com mes alta és la mitjana d’esperança de vida més enllà als 65 anys, més baixa és la pensió de vellesa resultant.
Nota: El sistema de comptes nocionals és un model no financer d’aportació el qual la quantia de la prestació és directament proporcional a les aportacions realitzades durant la vida laboral i a l’esperança de vida.