Cal viure la mort d’un ésser estimat per saber què se sent. No en va diuen que en aquesta vida tot té una solució menys la mort. Crec que quan mor un ésser que estimem profundament sentim un dolor que ens traspassa l’ànima i el nostre cor es trenca en incomptables trossets de frustració en perdre per sempre aquella persona tan especial que acariciava el nostre ésser amb cada mirada.

Aquest munt de paraules que sempre vam voler dir i no vam poder? El fet que nosaltres estiguem aquí i ells no? Com demanar a l’ànima que no plori per tantes absències? Voldríem estar en pau, sabent que qui va morir va marxar a un lloc millor, on es troba la pau i l’harmonia que tots busquem.

Sempre quedarà un dolorós buit al cor: No sabem ni com tornar a començar un nou dia, plorem en silenci perquè moltes vegades pensem només és un mal somni del que aviat despertarem, que aviat estarà amb nosaltres. Però en lloc de pensar així, estem aquí patint, pensant en el dolor que sentim i vessant les llàgrimes més amargues que mai pensem vessar.

Potser no trobem la sortida en molt de temps, potser no superem les absències en molts mesos. Però hi ha alguna cosa que ni tan sols la mort trenca: l’AMOR, i encara que ja no puguem veure l’altra persona, ni sentir-ne l’aroma, ni escoltar-ne la seva veu, ni mirar-lo als ulls, ni abraçar-lo físicament. I des d’allà és on neixen els veritables consols: des de l’eternitat d’un sentiment i no des de l’efímer d’una vida mortal. Abraça el teu dolor, segurament el temps, com a gran mestre, et mostrarà el camí a la sanació de la teva ànima, perquè tu no ets un ésser d’anys, ets un ésser d’eternitats.

Així com cada matrimoni i relació és diferent, és probable que trobi el seu propi conjunt únic de reaccions i experiències quan mori un cònjuge o parella. Sovint, la mort d’una esposa o espòs canvia radicalment el món que ha après a comprendre. Ha de “tornar a aprendre el seu món”. Tot canvia, dormir, cuinar, menjar i fins i tot veure televisió, ara són molt diferents una vegada que el cònjuge mor. Les activitats o tasques domèstiques, un cop compartides, ara s’han d’abordar en solitari. Els esdeveniments que tant vostè com la seva parella van anticipar, graduacions, el naixement dels seus néts i altres ocasions especials.

El món es converteix en un indret diferent i més solitari.