Inaugurada, el primer d’agost, l’exposició amb el títol “Colors per al Planeta”, la qual ens ofereix gaudir de les obres pictòriques pertanyents a diverses edicions d’Art Camp Andorra. Aquest, és un projecte que va néixer a Ordino l’any 2008 amb una periodicitat bianual i que ha portat a Andorra més de 200 artistes d’arreu dels països Iberoamericans. D’aquesta manera, ens dona una visió de la creativitat dels artistes de diferents països iberoamericans que inclouen Espanya, Portugal i el Principat d’Andorra, entre d’altres. Ara, l’Ambaixada Espanyola ha volgut presentar aquesta interessant proposta artística en format de retrospectiva, i amb el suport del Instituto Cervantes i la Unesco Andorra.
Comissionada per l’artista Faust Campamà, el recorregut de la exposició s’inicia amb autors espanyols com Clara Amado i “La nevada de nit” ( 2018), al costat del colorista Francesc Martí (2012) i, al fons, “Maïs” (2008), una interessant autora que ja havia exposat l’any passat amb molt èxit a la mateixa sala de l’Ambaixada Espanyola. Un espai que, alhora, aporta una gran visibilitat a les obres que s’hi presenten, a part d’un bon acolliment per part de l’ambaixador, Carles Pérez-Dessoy i els seu departament cultural. Entre altres participants espanyols a l’Art Camp, també s’hi inclou a Gonzalo Rodríguez i Raquel Gómez, etc. Seguidament, representant Portugal, hom troba Maria Pacheco ( 2023) i al seu costat Margarida Andrade (2016), dues pintores diferents, però de gran qualitat.
Els països iberoamericans com Perú, Colòmbia, Mèxic, etc, hi són presents amb obres com “El cocodril”, de Jacqueline Brito (2016) al costat d’una obra de Herold López (2021), a més d’una rica diversitat d’autors.
Els argentins ens presenten el contrast d’un “Cavall salvatge”, de Teresita Martínez (2016), al costat d’una parella de “Ballarins de tango”, obra realitzada per Mariano Rodríguez (2012). Seguint l’itinerari, destaquen els “Dos ulls”, a dos colors i plens d’expressió, treball del brasiler Claudio Ramírez (2023) imatge que reproduïm, perquè són indescriptibles.
Tanmateix, arribem a l’espai més recollit de la sala on s’apleguen quasi tots els participants andorrans i on podem admirar, entre d’altres, una obra de Laura Gómez (2008), al costat del “Paisatge verd”, de Joana Ruiz (2023) i un “Mar tempestuós”, de Francisco Sánchez (2012). Àngel Calvente va oferir el seu treball de l’any (2012) i, a continuació, el mateix comissari de la mostra, Faust Campamà, exposa la seva obra titulada “An other World… is possible” (2008), imatge que també incloem.
Segueix l’Anna Sánchez (2021) i, al seu costat Judith Rodrigo (2012). Seguidament, Itziar Badenas (2018) ens mostra un “Ocell en blanc i negre”, que podria ser un estornell en ple vol.
S’hi inclou un treball de Lluïsa Casas (2014), al costat de Sara Valls (2010), quasi en contrast, sense haver-ho previst, però d’una gran bellesa estètica en ambdós casos. Al costat hi ha Lola Bertran (2016). Segueix l’itinerari amb Naira Escabias (2023) que, per cert, aquest mateix any va exposar a la sala “L’Institucional”, al Parc Central d’Andorra la Vella. Després, hom descobreix i, en parella, tal com són en la vida real, a Gemma Piera ( 2016) i el seu marit Alfons Valdés (2010), el qual havia participat a l’Art Camp 2010 i que també, aquest any, acaba d’exposar a la mateixa sala “L’Institucional” que gestiona la Xarranca.
A continuació hom pot admirar la pintura de Vicky Ticó (2023), Míriam Grau (2016) i Alícia Luño ( 2021). Jordi Casamajor ens sorprèn amb una pintura que suggereix personatges extraterrestres de colors càlids (2012). Mentre que Mireia Tarrés ( 2021), Marta Tarrés (2012) i Maite Luque ( 2010) fan la seva aportació juntament amb Ariadna Segura (2018). Esther Armengol (2010) i, al seu costat, quasi al final del recorregut, trobem la pintura de Mònica Armengol on els blaus pinten l’escena (2012).
Finalment, he d’afegir que en aquest itinerari pictòric he tingut la sort de comptar amb un guia d’excepció, Mario Chimenea, un amant de l’art que, alhora, és col·leccionista i un poeta i creatiu, del qual voldria destacar, de nou, el seu poemari Haikus, titulat “Camino en verso, de nieves a tormentas en el Pirineo” (2021).
Ha estat un plaer rellegir-lo sota els arbres d’un passeig imaginari, pels camins en vers que ell explica magistralment a través dels seus Haikus. Incloem la portada del poemari esmentat i com a lectura recomanada per a llegir els dies que us quedin de vacances en que també podeu visitar la exposició “Colors per al Planeta”, fins el dia 6 de setembre, una interessant proposta a l’entorn de l’art i la diversitat dels colors del nostre planeta.
Text i fotos: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA).