Ja se n’ha parlat molt i segurament s’han fet tots els aclariments, les anotacions i les burles que el cas requeria, però el cert és que l’episodi dels famosos clotsLlegir

Ja m’agradaria poder dedicar el rodamot d’aquesta setmana al geni de Reus, o de Riudoms, però no. Per desgràcia, diumenge passat es va celebrar al Liceu de Barcelona el festivalLlegir

Es tracta d’un mot polisèmic, d’aquells amb tantes accepcions i amb profusió de locucions que podria donar molt de joc. Però avui començarem per l’etimologia, perquè no es pot negarLlegir

No patiu que no és cap lapsus. Aquesta peça s’hauria hagut de titular ‘Rodalia versus rodalies’ o una cosa per l’estil, perquè el dilema que ens interessa és si aquestLlegir

Com va dir aquell tan encertadament, la política és una cosa massa seriosa per deixar-la en mans dels polítics (i potser no va dir la política sinó la democràcia, peròLlegir

És un d’aquells termes que pràcticament descartes d’entrada quan veus al titular perquè sembla obvi que ja deu haver rodat, i, en canvi, quan t’atures a comprovar-ho descobreixes (amb sorpresa)Llegir

El tombant d’any em deu haver enxampat filosòfic, o indecís, perquè em trobo en una disjuntiva no gaire diferent de la de la setmana passada (la del Dilema, us en recordeu?)Llegir

O més ben dit el dilema de Cap d’Any, hauria de dir. Perquè és una decisió que els qui ens dediquem a tacar fulls ens veiem irremissiblement obligats a afrontarLlegir

Cada any passa una mica la mateixa: trobes que l’esperit d’aquestes festes hauria de permetre deixar una mica de banda, ni que sigui provisionalment, la batalla quotidiana (ni que siguiLlegir

Que lo verbal emmiralla lo moral és una veritat que els filòlegs sabem més bé que ningú, i ara us ho demostraré amb un petit exercici. Lluny de banalitats comLlegir

No busqueu el mot d’avui al diccionari que no l’hi trobareu. Per no trobar-hi, ni tan sols hi surt el verb trallar, que és el que va donar origen alLlegir

No ho faré perquè seria malbaratar una mica el terme, però el rodalmot d’avui es podria omplir només amb peculiaritats del protagonista, sense haver de recórrer a cap familiar. PerLlegir

Què diríeu que hi ha més a Catalunya, puigs o pujols? Perdoneu, ho formulo millor: quin cognom creieu que és més freqüent, Puig o Pujol? Doncs, Idescat en mà, guanyaLlegir

Constitueixen una petita anomalia dins del diccionari, un illot minúscul format per una vintena escassa de termes que comencen amb aquest dígraf impossible: pn-. Però no us penseu, eh?, no elsLlegir

Continuen, una setmana més, les sorpreses. I no ho dic per les giragonses i les pallassades de la classe política, que això fa temps que ens va deixar de sorprendre,Llegir

La casualitat va voler que la setmana passada, el mateix dia que els de Junts es reunien per decidir si engegaven enlaire l’acord amb l’amo de Madrid, els meus dronsLlegir

És com si hi hagués una mena de llei còsmica que regulés la freqüència d’aparicions de conceptes en els debats (en la construcció de relats, més ben dit), en funcióLlegir

No, no patiu que el títol no està mal escrit, o si més no està escrit a consciència, amb aquesta terminació a la mallorquina que… Deixa, deixa, val més queLlegir

Qui ens havia de dir, ara fa tres setmanes, quan us presentava la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere (‘el verb que no ha sobreviscut als seus derivats’. Un epígrafLlegir