Qui ens havia de dir, ara fa tres setmanes, quan us presentava la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere (‘el verb que no ha sobreviscut als seus derivats’. Un epígrafLlegir

Les dues setmanes anteriors hem resseguit la faula del curiós verb voldre, evolució del llatí volvere, que no ha sobreviscut als seus derivats, però ens en va deixar tants que primer vamLlegir

La setmana passada vam sentir el començament de la faula del verb voldre, evolució del llatí volvere, que no ha sobreviscut als seus derivats. I en vam veure un, el curiós casLlegir

Avui us explicaré un conte. Vet aquí que una vegada, ja fa molts i molts anys (de fet en fa tants que en realitat fa segles), teníem un verb benLlegir

Per tocar l’assumpte del conflicte israelianopalestí, o més concretament la participació dels catalans en la cosa, podia haver triat un mot de gran abast com ara solidaritat, però com que jaLlegir

La casualitat ha volgut que el mot que estrena aquest curs 25-26 comenci amb la mateixa lletra que la tríada que va cloure l’anterior (fum, flama i foc, segur que ho recordeu).Llegir

Acabem la minisèrie de tres capítols sobre les efes que ens incendien l’estiu amb la més abrandada de les tres, la patriòtica flama. Que de vegades ve del Canigó, de vegadesLlegir

Continuem amb aquest estiu xardorós (la xardor és una xafogor encara més asfixiant) amb el segon dels elements que ens pugen la temperatura. Fum té una desena menys de derivats que foc (que n’erenLlegir

Si no fos que un dels trets d’exigència d’aquesta columna és no repetir mot, cada any a la primeria d’estiu podríem escriure el mateix article sobre incendi, un dels drames delLlegir

Per què ho he posat amb signe d’interrogació? Què vull insinuar amb un senyal tan clar (l’interrogant indica dubte, assumpte pendent d’aclarir, tal vegada vacil·lació) en un lloc tan visibleLlegir

Una autèntica llàstima que la primera vegada que Montserrat treu el cap en aquest modest racó hagi de ser en tan funestes circumstàncies, amb la barraqueta en mans de borbonsLlegir

Una prova que actualment els fenòmens verbals van molt de pressa és la velocitat amb què aquest neologisme s’ha escampat per les llengües europees. Hi ha diccionaris, com el Collins,Llegir

El titular deia així: “Després de l’oposició manifestada pel parlament català a l’OPA del BBVA, avui Competència he fet públic l’informe de la seva resolució de final d’abril”, i aLlegir

Un dels entreteniments que permet aquesta columna és contemplar el paisatge panoràmicament; és a dir, observar els mots que hem fet rodar (i els que no) i traçar un mapaLlegir

De vegades costa molt reprimir-se les ganes de dir-ne alguna de grossa quan llegeixes titulars com el de dimarts: “El PP admet que està fent trucades per frenar l’oficialitat delLlegir

Dèiem el dia passat, recollint el que ja havíem explicat ara fa quatre anys arran d’un altre partit del Barça contra l’Espanya negra encarnada en aquests personatges nefastos del xiulet,Llegir

Hauria pogut triar VAR, clásico, federació o directament Reial Podrit, que és com el meu pare, fill d’una generació d’humor blanc forçós, anomenava aquesta encarnació de l’Espanya tramposa i sense escrúpols de sempre. Però alLlegir

Sembla un acudit, però és la pura veritat: el verb apagar (i, per tant, els derivats, com el protagonista d’avui i de la gran aventura de la setmana passada) prové del verb pagar.Llegir

M’hauria estimat més fer servir per títol el terme diguem matriu, padró, perquè els substantius acabats en -ment em solen estar antipàtics; per massa llargs, però sobretot perquè moltes vegades noLlegir

La curiositat me la va encendre la frase d’un corresponsal de tevetrès a Roma: “el Vaticà ja ha posat en marxa”, deia, “els protocols funeraris”. L’alarma em va saltar ambLlegir