Camins del català: Prada – carrer dels Marxants i antic ajuntament

Placa pompeu fabra
Placa d’homenatge a Pompeu Fabra, en un extrem del carrer dels Marxants. Foto: Mònica Montserrat

Baixant del cementiri, trobem la carretera que travessa Prada (és l’avinguda del general de Gaulle; abans era simplement la carretera nacional). L’agafem cap a l’esquerra, en direcció a Vilafranca del Conflent, i al cap de pocs metres trobem, a mà dreta, el carrer dels Marxants. Pompeu Fabra va viure en el número 15 d’aquest carrer, al segon pis.

És aquí on Fabra va acabar d’escriure i de revisar la Gramàtica catalana, coneguda com la «gramàtica per als mestres» i publicada  vuit  anys  després  de  la  seva  mort  (1956).  Se  sap, tanmateix, que l’havia començat a escriure els anys trenta, abans de la guerra.

És també a la casa del carrer dels Marxants on Fabra va escriure la Catalan Grammar, que lamentablement s’ha perdut. També s’ha perdut la Gramàtica catalana-romanesa. I fins se sap que Fabra havia projectat –si bé no l’havia començat– un Diccionari català-francès, francès-català. En canvi, no s’han perdut ni la Grammaire catalane (1946) ni les vint-i-tres converses filològiques que el setmanari La Humanitat va publicar entre el 7 de novembre de 1945 i l’11 de gener de 1947.

A l’extrem del carrer, tocant ja a la plaça, trobem una placa de recordatori de Pompeu Fabra. Hi diu «En aquesta vila de Prada va viure i morir Pompeu Fabra, immortal ordenador de la llengua catalana. 1868-1948». La placa va ser gravada per l’escultor Miquel Paredes i es va inaugurar el diumenge 7 de juliol de 1963, cinquantenari de la publicació de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans.

Des d’aquí mateix veiem la plaça de la Vila i, en primer terme, un edifici d’on penja una gran pancarta permanent on diu «Pau Casals: / ‘I am a catalan’ / (Jo sóc català) / … i tots nosaltres també!». Aquest és l’antic ajuntament de Prada, ara reconvertit en la gendarmeria. Val la pena explicar-hi un parell de fets pertinents als CAMINS DEL CATALÀ i que van passar, ambdós, el mateix any 1948.

El primer és que, amb motiu dels 80 anys de Pompeu Fabra, els catalans exiliats van retre-li un homenatge. Això va passar els dies 28 i 29 de febrer. El diumenge 29 el president de la Generalitat Josep Irla va lliurar la medalla d’or a un Pompeu Fabra emocionat. La sala de plens de l’Ajuntament de Prada estava plena de gom a gom. Així ho va explicar La Nostra Revista de Mèxic.

 

Amb veu trencada per les llàgrimes, Pompeu Fabra donà les gràcies per l’ofrena, mentre tots els presents aplaudien interminablement l’home que, als vuitanta anys, conservava clar el seny i ferma la voluntat de servir Catalunya i el seu idioma.

 

El segon fet és que en aquesta mateixa sala es va instal·lar deu mesos més tard la capella ardent de Pompeu Fabra, mort el dia de Nadal de 1948.

El 27 de desembre a les vuit del matí el cos exànime del Mestre va ser traslladat, a braços, a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Prada, on va ser col·locat damunt un cadafal cobert amb la bandera catalana. L’alcalde Clerc havia demanat a la vídua que cedís a la vila «l’honor altíssim d’acollir per unes hores», a la seva casa principal, la despulla del seu marit, abans de rebre sepultura. Aquest tracte de respecte institucional només el podien rebre les autoritats, entre els quals hi havia els acadèmics que haguessin rebut un honoris causa d’una universitat francesa, com va ser el cas de Fabra.

En una taula al costat de la caixa hi havia la mascareta que li va fer l’escultor Miquel Paredes, el croquis del pintor valencià Balbí Giner i tres medalles: una medalla oferta per la Unió Catalanista, la medalla d’or de l’homenatge del 80è aniversari i la medalla de doctor honoris causa de la Universitat de Tolosa de Llenguadoc.

 


CURIOSITATS
  • Hi ha una altra placa a Prada (un baix relleu de bronze) dedicada a Pompeu Fabra. La trobareu a la mediateca Pompeu Fabra, a l’antic hospici de Sant Josep (al mateix carrer de l’Hospici). Hi diu «Pompeu Fabra / morí en aquesta casa / el dia 25 de desembre de 1948». És obra de l’escultor Apel·les Fenosa, que també vivia a l’exili. Ep, ara ja sabem que Fabra no va viure i morir a l’antic hospici de Sant Josep sinó al carrer dels Marxants. En el llibre Ruta Pompeu Fabra Prada: Bilbao podeu llegir totes les circumstàncies que expliquen per què aquesta placa és aquí i no al carrer dels Marxants.
  • També al carrer de l’Hospici hi ha una escola de la Bressola. Amb el nom de la Bressola es coneix una associació cultural que promou una xarxa d’escoles en català a la Catalunya del Nord. Actualment n’hi ha vuit: l’escola sant Galdric de Perpinyà va ser la primera que es va obrir el 1976.

 

 

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

TOTES LES NOTÍCIES