Andorra és el país dels paisatges de proximitat. S’han de recórrer poques distàncies per passar d’un paisatge a l’altre: per passar d’un paisatge urbà, per exemple, a un paisatge rural, i d’un paisatge rural a un paisatge natural.
A Andorra hi trobem aigua, com un dels elements principals del paisatge, però també tarteres, bordes, parets de pedra seca, camins ramaders, feixes… A Andorra podem anar-hi atrets per les pistes d’esquí, però també per fer-hi una ruta rural (i visitar molins, fargues i serradores) o per fer-hi la ruta del ferro, la ruta del romànic i, entre d’altres, la ruta dels CAMINS DEL CATALÀ.
Si unim paisatge i llengua, podem fer una parada en tres llocs espectaculars del principat, bo i aprofitant per llegir alguns dels poemes que va escriure Miquel Martí i Pol, inspirats en Andorra, i que pertanyen al llibre Andorra. Postals i altres poemes.
Comencem a l’estació d’Ordino Arcalís, al costat del restaurant La Coma. És aquesta una de les excursions de senderisme més populars d’Andorra. És una ruta circular de poc més de quatre quilòmetres i que es pot fer en menys de tres hores. Hi veureu tres llacs d’alta muntanya: el de més amunt es troba al peu del pic Tristaina (2.878 metres).
LLACS DE TRISTAINA
Llacs de Tristaina,
llunyans,
la neu me’n separa.
Me’n vaig, però m’enduc tota
la remor de l’aigua,
i el blau enlluernador
d’un cel de miratge.
Pal i Arinsal són dos poblets de muntanya encantadors que pertanyen a la parròquia de la Massana, en el parc natural del Comapedrosa (que és el sostre d’Andorra: 2.942 m). A Pal hi heu de veure una de les joies del romànic: l’església de Sant Climent, del segle XI. També és recomanable d’entrar en el Centre d’Interpretació Andorra Romànica, al mateix carrer de sant Climent (a l’era i ereta de cal Torres). Arinsal és l’últim nucli habitat de la vall del mateix nom, bastit entorn de l’església de Sant Andreu i de la plaça del poble. És d’aquest punt d’on surten els típics carrerons costeruts. A l’hivern, Arinsal és un dels peus de pista per accedir a l’estació de Vallnord: directament del poble a l’estació a través d’un telecabina. Miquel Martí i Pol hi va estar unes quantes dècades enrere, abans que es construís l’estació d’esquí. Llegim-ne els poemes.
PAL
Com si de sobte el temps alentís el seu curs,
ara la pedra estableix una nova
cadència dels mots.
Perdura en el silenci
aquell so greu de plenitud,
de vida compassada només amb el vaivé
de sols i de pluges.
Onsevulla que els anys
em portin, acompanya’m,
record d’aquest instant, i fes-me fort.
ARINSAL
Els records no són mai un mirall net,
sentiments i memòria l’enlloren
i el temps, astut, hi quallla les imatges.
Recordo l’Arinsal que vaig conèixer
fa vint anys: quatre cases mal comptades,
i el preservo dins meu, no per tornar-hi,
tossut i engelosit, com en un somni,
sinó perquè em ressoni en les paraules
que escric per l’Arinsal que he retrobat.
Així l’amor és de debò creixença.
A l’altra banda del principat, entre el Tarter i Canillo, trobareu la vall d’Incles. Els terrenys de pastura i un bon grapat de bordes disperses us acompanyaran fins al fons de la vall. A l’estiu un trenet elèctric us permetrà de veure el paisatge de manera descansada. Martí i Pol va escriure un poema amb el títol de la vall i en un dels versos va dir que «desfent camí, colliria grandalles».
La grandalla és la flor nacional d’Andorra. També se’n diu satalia, jonquill, lliri blanc, lliri de la Mare de Déu o narcís dels poetes, entre d’altres. En trobareu més noms en l’obra Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana, de Joan Vallès (dir.).
CURIOSITATS
- La vall d’Incles és un punt de sortida d’altres itineraris de muntanya. Des d’aquí es va, per exemple, fins a l’estany de Juclà (el més gran d’Andorra) i també el port d’Incles, que fa frontera amb la Catalunya del Nord. A l’oficina d’informació que hi ha a l’entrada de la vall us donaran una guia perquè busqueu els camins de la vall. Si els feu, us donaran un diploma!
- Havent vist uns quants paisatges tan meravellosos, pot ser un bon moment per recordar la cremada de falles de Sant Joan. Una falla és un tronc llarg i prim a l’extrem del qual s’enfilen diverses peles de bedoll assecades. Cada 23 de juny se celebra aquesta festa, que és patrimoni cultural d’Andorra i també, des del 2015, patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya