‘Bikeriders. La ley del asfalto’ escrita i dirigida per Jeff Nichols, cineasta nord-americà responsable de films tan notables com ‘Take Shelter’ (2011), Mud’ (2012) o ‘Midnight Special’ (2016). La pel·lícula està ambientada a la dècada dels seixanta i retrata l’auge i caiguda del club de motards “The Vandals” en una època marcada per l’esperit de revolta i els canvis profunds de la cultura nord-americana enmig de l’escalada bèl·lica al Vietnam. Es tracta d’un film mitificador que transmet l’admiració i fascinació d’una cultura motera a través del culte a les caçadores de cuir, els posats xulescs i desafiadors i les motos d’alta cilindrada.
Un film inspirat en el llibre de fotografies homònim de Danny Lyon publicat originalment en 1968 i que s’estructura retrospectivament a la manera d’un reportatge a través d’una sèrie d’entrevistes de l’estudiant Dany Lyon (Mike Faist) com la que fa a una dona que va viure aquests rugents i salvatges anys, Kathy (Jodie Comer). Kathy descriu el seu enamorament instantani de Benny (Austin Butler) en un bar freqüentat per membres de ‘The Vandals’, un club de motoristes del Mitjà Oest liderat per l’adust Johnny (Tom Hardy).
‘Bikeriders. La ley del asfalto’ és un film testosterònic, moltes vegades, amb preeminència masculina i batusses a cops de puny o amb navalla. Un submon de vincles estrets, codis i comportaments que viu una sotragada forta amb el temps amb la irrupció d’actituds cada cop més violentes o criminals. Una cultura de paios durs com el mateix Benny, un jove que no es queixa mai dels cops rebuts o les doloroses ferides infringides, incapaç de deixar anar cap llàgrima, però que es trenca quan ha de plorar la pèrdua d’un amic íntim, l’esfondrada definitiva del seu món.
La pel·lícula de Nichols aprofita per a recordar-nos un film emblemàtic que retratava aquest fenomen, ‘Salvatge’ (1953, Laszlo Benedek), amb un jove Marlon Brando, emès per televisió. També s’esmenta un film conjuntural del fenomen contracultural i de fi d’època com ‘Easy Rider’ (1974, Dennis Hopper). Detectem també un homenatge implícit a un altre film mític sobre les turbulències de la joventut americana de la postguerra, ‘Rebels sense causa’ (1955, Nicolas Ray). Igual que es fa inevitable esmentar un parentesc més recent amb aquell preciós film d’amistat fraterna ‘La ley de la calle’ (1983, Francis Ford Coppola). Enmig de l’ampli repartiment cal destacar en papers secundaris la presència de Michael Shannon, un habitual en la filmografia de Jeff Nichols.
