El Consell General ha aprovat aquest dijous, gràcies als vots dels grups parlamentaris de Demòcrates i Ciutadans Compromesos -juntament amb els d’Andorra Endavant- el Projecte de llei qualificada de la modificació de la llei qualificada de la nacionalitat. El text actualitza la llei vigent -un compromís de DA per a aquesta legislatura-, sobretot pel que fa als criteris per a l’adquisició de la nacionalitat per naturalització.
Per una banda, els flexibilitza, per exemple, pel que fa al període de 20 anys necessari per a poder adquirir la nacionalitat, ja que no caldrà que sigui consecutiu, sempre que s’acrediti que els últims cinc anys s’ha residit al país. En canvi, també s’endureixen requisits, per exemple en el cas de l’adquisició de la nacionalitat per matrimoni: els sol·licitants hauran d’acreditar una convivència amb el cònjuge andorrà i una residència a Andorra d’almenys cinc anys, abans o després de contraure el matrimoni. D’aquesta manera s’evita la picaresca dels matrimonis de conveniència.
Tornant a la flexibilització dels criteris, tal com ha exposat el president del Grup Demòcrata Jordi Jordana, el nou text estableix que podran ser andorrans els “infants nascuts a l’estranger, si un dels progenitors és andorrà no nascut a Andorra, sempre que l’avi o l’àvia siguin nascuts al país o hi hagin residit durant deu anys”. També se suavitza el criteri per a accedir a la nacionalitat per via de l’escolarització al país: s’haurà d’acreditar deu anys cursats (inclosos períodes de formació a l’estranger no superiors als 12 mesos), independentment de l’edat del sol·licitant; fins ara es computava només deu anys a partir de l’educació obligatòria, és a dir, a partir dels sis anys.
A l’altra cara, i pel que fa a establir uns criteris més estrictes, en matèria d’ordre públic, es denegarà la sol·licitud de nacionalitat a qui hagi estat condemnat per delicte dolós o una pena igual o superior a un any (fins ara eren quatre) de privació de llibertat, o per dos o més delictes dolosos.
En aquesta línia d’enduriment, ha explicat Jordana, s’introdueix l’acreditació del coneixement de la història i geografia del país com a requisit per a demostrar una integració suficient. També s’afegeix haver d’acreditar un títol de català B1 als menors de 70 anys, fet que “reforça la importància de la nostra llengua com a requisit d’integració”.
En aquest sentit, ha recalcat Jordana, és indispensable considerar “la nacionalitat com a màxima expressió d’adscripció al país, amb un sentiment de pertinença real amb la cultura i la identitat, que vagi més enllà de la mera residència administrativa i econòmica”.
Partint d’aquest argument, ha lamentat la voluntat del PS i de Concòrdia de rebaixar, via aquesta llei, els anys de residència per a adquirir la nacionalitat (a 15 i 10 anys respectivament): “No procedeix diluir o difuminar l’arrelament que cal tenir amb el país per a accedir a la nacionalitat amb la residència, posant en entredit el principi d’integració plena i vinculació sostinguda al país”, ha manifestat Jordana. També es rebutja, des del Grup Demòcrata, obrir la porta a la doble nacionalitat.
Modernització del Registre Civil
Un altre punt destacat de l’ordre del dia d’aquest dijous ha estat la Proposició de llei del registre Civil, entrada pel Grup Demòcrata, i que s’ha aprovat per unanimitat. Tal com ha destacat la presidenta suplent del Grup, Maria Martisella, trenta anys després de la creació del Registre era necessari “modernitzar-lo” i adaptar-lo a les noves realitats socials i estructures familiars. Així, a tall de resum, el Registre passa a ser digital, així com es passa de l’actual sistema de registre per seccions (naixements, matrimonis, etc.), a un de folis personals, el qual “centralitza tota la informació de la persona referent a la seva identitat, condició civil i altres circumstàncies que hagin de ser assentades en el Registre”.
Pel que fa a la naturalesa del Registre, es manté d’accés públic, “però amb la necessitat d’acreditar un interès legítim -qualificat pels registradors-, per a poder-hi tenir accés”. Finalment, Martisella també ha destacat, fruit del treball parlamentari, l’esmena que habilita que es puguin fer entrevistes individualitzades als contraents de matrimoni civil, per a poder verificar la validesa d’aquest i controlar aquells possibles contrets per conveniència -en la línia dels canvis introduïts a la Llei de la nacionalitat.
Finalment, un tercer punt de l’ordre del dia ha estat la Proposta d’acord, entrada pel PS, sobre la revalorització generalitzada dels salaris d’acord amb l’IPC. “Ha estat rebutjada per no alinear-se amb l’estratègia actual de millora del poder adquisitiu”, la qual s’ha encaminat, entre d’altres, ha defensat la consellera Demòcrata, Meritxell López, a incrementar el salari mínim en més d’un 40%, mentre que la inflació acumulada ha estat d’un 22%.
