El nostre benestar mental depèn totalment de la nostra forma d’intrepretar els conflictes i, sobretot, de com els gestionem. Els podem interpretar com una desgràcia o com una lliçó per aprendre i sortir airós d’ells. Es tracta de canviar els sentiments cap a ells, deixar de banda l’orgull i acceptar la realitat tal qual es presenta. Ens hem d’adaptar a les circumstàncies i per aconseguir-ho sense traumatitzar-nos, hem d’aprendre a relativitzar-les. No és igual estar a casa que fora d’ella, com tampoc és igual anar en el nostre propi vehicle què en el públic i així amb qualsevol exemple. Hem de ser capaços de valorar les situacions segons la forma d’afectar-nos en el mateix moment, sense pensar com ens afectarà després. D’aquesta manera podrem valorar-les com negatives o simplement com un obstacle.
Hem de comprendre que el nostres cervell actua per coherència conductual, ens transmetrà les emocions més adaptatives als sentiments que estiguem vivint. Si estem frustrats o enfadats, ens enviarà emocions com la ràbia, la por i la tristesa, ara, si ens mostrem indiferents o contents perquè li hem girat el significat, el cervell ens transmetrà alegria o sorpresa. Aquesta última ve lligada a l’estat de xoc, som conscients que la situació no és bona però ens mostrem prudents amb la reacció. La analitzem abans d’actuar, ens mostrem prudents, ja tindrem temps per plorar o frustrar-nos. És a dir, som proactius, no reactius, preferim controlar la situació fins que marxi el perill i a partir d’aquí buscar la millor manera d’afrontar-la. La qüestió és saber amb qui enfadar-se, quan, com i amb quina intensitat. -Ho farem amb nosaltres mateixos o algú altre?–
Ens mostrarem amb ira i agressivitat o ho farem amb serenitat però el missatge serà el mateix, mostrar el nostre desacord. Malauradament, el cervell no entén de formes, ell és reactiu, activarà el nostre organisme per a la lluita, la fugida o per a gaudir de la situació, o si més no, per treure-li alguna lliçó.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri