La mala gestió emocional és una font de malestar constant perquè, davant el primer obstacle que ens trobem en el camí, no sabem com afrontar-lo de manera no catastrofista. El problema potser no és molt greu, però la falta de recursos emocionals provoca una reacció excessiva i, a més a més, fora de context. — Com pot algú infligir-se dolor físic simplement per haver comès un error, una equivocació o no superar una situació en concret? — Curiosament, la resposta està lluny d’anar d’acord amb el comportament, atès que la persona està buscant sentir dolor físic per a suplantar l’emocional.
És a dir, no ho fa per a autocastigar-se, ni tampoc perquè tingui una baixa autoestima i, per tant, creure que es mereix un càstig. És més aviat que l’ansietat, la depressió, l’angoixa o la melancolia són mal interpretades o no acceptades i el fet de sentir dolor físic li evita pensar en el seu malestar. És la seva manera d’evadir-se mentalment, igual que podria fer exercici físic, fumar, beure alcohol, sortir amb els amics, llegir, entrar en les xarxes socials, viatjar, etc. No té les eines necessàries per a superar la frustració, un sentiment que sorgeix, en part, per no aconseguir els objectius personals o perquè les coses no són com desitgem.
En aquest cas, la persona no ha treballat la seva resiliència, la capacitat de superar els obstacles sense traumatitzar-se i que, malauradament, influeix directament en la capacitat de gestionar la frustració. Per tant, per a evitar adquirir aquest tipus de comportament, cal entendre per què sorgeixen les emocions per a així poder afrontar-les sentimentalment. Si bé és cert que les emocions són innates, sorgeixen sense que les puguem evitar; no obstant això, els sentiments són el significat que els donem i, per tant, podem condicionar la seva aparició i, sobretot, regular la seva intensitat. Resumint, que infligir-se dolor pot canviar-se per un altre comportament més saludable i, així i tot, també obtenir el mateix resultat.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.
