L’Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell (AHAU) s’ha adherit a un manifest, impulsat per un total d’onze organitzacions empresarials i turístiques pirinenques o amb presència al Pirineu, en què lamenten que actualment el Pirineu català “no té un projecte territorial clar de futur”, especialment a nivell econòmic. Les entitats signants consideren que les administracions estan gestionant aquesta zona “com una postal, sense una visió ambiciosa i sense una aposta estratègica sostinguda”.
A més de l’AHAU, el text el subscriuen d’altres associacions de caire local com la patronal Empresariat Cerdanya, l’entitat Pallars Actiu i el Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran, al costat de gremis d’àmbit provincial com la Cambra de Comerç de Lleida, la Cambra de Comerç de Girona, la delegació lleidatana de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), la Federació d’Hostaleria i l’Associació de Càmpings de Lleida. Aquests dues darreres tenen la gran majoria dels seus associats a l’Alt Pirineu.
El manifest l’han fet públic tot coincidint amb el fet que d’aquí a dues setmanes comencen els Jocs Olímpics d’Hivern 2026, que tindran com seus principals la ciutat de Milà i l’estació d’esquí de Cortina d’Ampezzo, als Alps italians. I aprofiten per a recordar que per a l’edició d’enguany s’havia preparat la candidatura Pirineus-Barcelona, que després de no prosperar es va ajornar per a aspirar a l’edició 2030, però que finalment es va descartar del tot. I totes dues vegades va ser, principalment, per la manca de consens polític. La renúncia definitiva la va anunciar la Generalitat el gener de 2024, poc abans que el govern que presidia llavors Pere Aragonès convoqués eleccions anticipades. I aquest any passat l’actual executiu de Salvador Illa ha certificat que els Jocs d’Hivern ja no figuren entre les seves prioritats.
Sobre el fracàs d’aquest projecte, els signants han remarcat que, tot i considerar evident l’existència d’un canvi climàtic, aquests darrers anys també s’ha evidenciat que a nivell tècnic i d’equipaments el Pirineu català estava preparat per a acollir aquests Jocs, exactament igual que els Alps italians i que, a més a més, aquest hivern s’ha demostrat que s’haurien pogut fer a Catalunya amb unes condicions de neu excel·lents.
En aquest sentit, les organitzacions empresarials locals constaten que els Pirineus tenen “marge” per a acollir aquesta i d’altres competicions semblants, tal com ho demostra que ho han seguit fent els darrers hiverns, fins i tot en situacions de força escassetat de neu, gràcies a les millores tecnològiques, de maquinària i d’eficiència que han incorporat les estacions d’esquí aquests darrers anys.
Més traves al Pirineu que a d’altres zones del país
El document sentencia que “el Pirineu no pot continuar sent la renúncia permanent” per part de les administracions superiors. En aquest sentit, han criticat durament el fet que “quan un projecte situa el Pirineu al centre, tot sembla més discutible, més fràgil i més prescindible” per a l’opinió pública, en comparació amb d’altres zones del país i especialment amb l’àrea de Barcelona, on sí que s’hi impulsen contínuament grans esdeveniments. En aquest punt, defensen que les comarques de muntanya “necessiten projecció, inversió, relat i oportunitats”. I davant la decepció que els ha provocat els darrers anys l’actuació de la Generalitat i d’altres administracions, conclouen que “cal anar més enllà del suport institucional per a competir en igualtat de condicions”.
El manifest acaba reblant que, amb les espectaculars nevades que hi ha hagut i que hi continua havent aquest hivern, “s’han desmentit els arguments que es van utilitzar per a justificar la renúncia” als Jocs Olímpics d’Hivern. I reiteren que “mentre hi ha territoris que utilitzen els grans esdeveniments per a accelerar infraestructures, cohesió territorial i projecció internacional”, en canvi, al Pirineu “s’ha optat per la comoditat de dir que ‘no toca'”.