Quan les circumstàncies ens derroten a la vida, l’esperança ens dona el poder de tornar-ho a intentar, és a dir, ens motiva. Si no la tinguéssim, creuríem que el nostre objectiu o meta era impossible al més mínim contratemps o entrebanc que pogués sorgir. L’esperança enforteix la nostra salut física i mental. A la vegada, ens ajuda a tenir menys estrès i a afrontar millor les adversitats, tals com malalties, lesions, pèrdues significatives o mort d’un ésser estimat. En tenir esperança sobre el seu futur, hom tendeix a estar agraït. Les persones que ho són solen viure la vida amb plenitud i alegria.
En mostrar la millor versió de nosaltres mateixos podem tenir relacions més saludables i duradores. Com sabem, les relacions impliquen conflictes. La manera com es gestionen és important, car ens ajuda a avançar i treballar per a trobar solucions.
Fomenta el sentit de l’humor permetent-nos riure dels nostres errors, frustracions o, fins i tot, de nosaltres mateixos, que és una cosa molt sana, al meu parer. Ens permet aprendre dels entrebancs i contratemps del passat per a superar-los. A la vegada ens obra els ulls a les oportunitats i combat la por, impedint que sigui un obstacle per als nostres plans de futur.
Si omplim la nostra vida d’esperança, crec que farem del món un lloc millor, per a tothom. Avui, més que mai, és necessari un canvi que ens porti a recuperar els valors ètics i morals perduts sota la tirania d’un materialisme exacerbat, on sembla que tot es pot obtenir d’immediat, sense espera.