Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
La madrilla pertany a la família dels ciprínids, que inclou de forma exclusiva peixos d’aigua dolça, que poden arribar a tolerar aigües salobroses. És un peix relativament petit, que rarament supera els 20-25 cm i els 200 g de pes. La boca està situada en una posició ventral, amb un llavi inferior cornificat. A la mà sorprèn per tenir una coloració molt argentada, mentre que en el riu i dins de l’aigua el seu aspecte és verdós, especialment a la meitat superior.
D’aquesta forma, vista des de d’alt es confon amb el fons i, des del fons, costa de distingir-la del cel, el que dificulta la seva depredació. Això s’explica pel fet que els depredadors com la llúdriga, el bernat pescaire o el blauet basaven la seva dieta i la capacitat reproductora en aquest peix i el barb, ja que, juntament amb el barb de l’Ebre (Lucobarbus graellsi), la madrilla era l’espècie més abundant a la conca de l’Ebre, i feia espectaculars migracions de milers i milers d’exemplars.
El seu grau d’amenaça: vulnerable.
Hàbitat
- La madrilla evita les zones amb molt de corrent i prefereix zones amb corrent poc marcat o amb aigües quietes.
- Prefereix zones amb fons formats per pedres, graves o roca mare i evita els formats per llims i sorres. Normalment forma o formava grans moles que es troben en la columna d’aigua. Aquest hàbitat, però, varia al llarg de l’any.
- Les madrilles remunten els rius a la primavera, des dels cursos baixos o els embassaments, a la recerca de petits cursos o cursos mitjans a reproduir-se. A la tardor, tornen a baixar aigües avall, cercant cursos o masses d’aigua de dimensions més grans.
Distribució
- La madrilla és un peix d’aigua dolça que viu als cursos mitjans i baixos dels rius de la conca de l’Ebre. Ha estat introduïda en alguns rius de les conques del Llobregat i del Fluvià, i també al riu Sènia. En aquestes darreres conques ha de ser considerada exòtica.
- Actualment, a la seva àrea de distribució originària, la trobem tan sols a una part dels rius Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Segre, Algars, Canaletes, Montsant, Siurana, Guiamets i trams propers de petits rius.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.