Cal Call del Forn de Canillo s’inclou en l’Inventari General del Patrimoni Cultural. Aquest és un dels exemples de béns immobles que han rebut subvencions del departament de Patrimoni Cultural per a la seva conservació i restauració. La rehabilitació s’ha anat duent a terme amb diferents fases, la primera el 2022 en què es va intervenir a l’era del conjunt, es van consolidar els murs, es va refer la coberta i es va restituir el soler de l’era. El 2023, es va dur a terme la segona fase centrada en la rehabilitació integral del conjunt. Finalment, l’any passat, es van dur a terme els treballs de la fase número tres, que van donar continuïtat als treballs de conservació i rehabilitació de l’era i cobert adossat, a més de recuperar el forn de la casa i millorar l’entorn de tot el conjunt edificat.
Des de l’aprovació de la Llei de patrimoni cultural l’any 2003, el Govern ha promogut anualment ajuts per a la conservació, restauració, manteniment i millora del patrimoni cultural, tant material com immaterial. La Llei estableix que el Govern ha de destinar el 0,5% de la inversió en obra pública a aquests fins. Fins ara, s’han invertit més de dos milions d’euros en subvencions per a la conservació i restauració de béns culturals, principalment immobles i mobles.
Les subvencions han proporcionat suport tècnic i econòmic a propietaris, facilitant la conservació dels seus béns culturals. Algunes de les propietats que han o estat incloses en l’Inventari general del patrimoni cultural, una eina legal que protegeix i valoritza els béns culturals del país.
Entre els béns immobles destacats, s’inclouen les cases pairals que han rebut subvencions i formen part de l’Inventari general, augmentant-ne la protecció legal i garantint la seva preservació per a les generacions futures: Cal Ribot d’Escaldes-Engordany, Cal Closca d’Andorra la Vella, Cal Batlle de la Cortinada, Cal Puigcernal i Cal Llarg ambdues del poble de Prats, i Cal Gastó de la Costa de Ransol.
La directora de Patrimoni Cultural, Isabel de la Parte, ha destacat en una visita a les instal·lacions amb els mitjans de comunicació, de la importància de conservar aquests immobles, que reflecteixen una manera de viure i un saber fer acumulat al llarg de generacions.
Les construccions tradicionals, com les cases pairals, són testimonis fonamentals de la història personal, familiar i comunitària, així com elements essencials en la configuració del paisatge. Els ajuts a la conservació no només preserven els béns immobles, sinó que també fomenten l’ús de materials tradicionals, la preservació d’elements mobles i els valors immaterials associats a aquests espais, com les formes de vida vinculades al territori, sigui en entorns urbanitzats, agrícoles o ramaders.
Un exemple d’arquitectura tradicional
Call Call és un exemple d’arquitectura tradicional que es caracteritza per combinar funcionalitat i adaptació al medi, amb l’ús de materials locals i tècniques constructives que han perdurat al llarg del temps, segons ha explicat la tècnica, Lídia Torres.
El conjunt està format per la casa pairal i els annexos com l’era coberta i la capella, data del segle XIX i és un clar exemple d’arquitectura vernacular tradicional, amb un disseny que permetia una vida més autònoma, fins i tot en l’aspecte espiritual.
Aquest bé immoble destaca per la seva integració en el paisatge rural de muntanya, conservant elements originals com un passadís soterrat que connecta la casa amb la cort —facilitant treballar amb el bestiar en mal temps— i un safareig interior amb un sistema de conducció d’aigua que permetia rentar roba sense sortir durant els mesos més freds. A més, la casa conserva mobiliari, atuells i elements decoratius originals, oferint una mirada a les formes de vida agroramaderes abans de la transformació econòmica de la segona meitat del segle XX.