Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
La blaveta de l’espantallops és un papallona d’aspecte similar a altres de la mateixa família Lycaenidae, tant en l’anvers com al revers de les ales, però de mida més gran que la majoria d’aquestes. La diferència visible en aquesta espècie, a més d’una mida superior, és la presència d’una sèrie paral·lela al marge a les ales de punts postdiscals negres envoltats de blanc, que a l’ala posterior apareixen reduïts. Els mascles patrullen per la planta nutrícia i estableixen territoris per a esperar les femelles. Les erugues viuen dins dels fruits alimentant-se de les llavors. El seu grau d’amenaça és de vulnerable.
Hàbitat:
- La papallona blaveta de l’espantallops (Iolana debilitata) és una papallona rara a Catalunya. Molt localitzada amb poca densitat d’exemplars i en poblacions molt aïllades, com a conseqüència de la gran especialització d’aquesta papallona envers la seva planta hoste, l’espantallops (Colutea sp.).
- Encara que la seva distribució a Catalunya és àmplia, és molt preocupant el nombre molt baix d’exemplars en cada població. Sembla ser, per les dades existents, que el manteniment d’una població depèn d’un nombre mínim de peus d’espantallops perquè s’estableixi la blaveta (un mínim de 20, segons les dades disponibles). És una espècie que necessita el manteniment de totes les poblacions com una metapoblació interconnectada, per la qual cosa cada població té una importància cabdal en la protecció de l’espècie.
Distribució
- La distribució de la blaveta de l’espantallops a Catalunya es concentrava a la part central de la serralada Prelitoral, sobretot en les comarques d’Osona i l’Anoia, però també es troba a zones del Prepirineu i el Pirineu (Ripollès, Solsonès, Baixa Cerdanya, Pallars Sobirà i Pallars Jussà) i una localització aparentment més aïllada a l’extrem sud de Catalunya (Terra Alta). L’espècie no s’ha trobat mai en el quart oriental de Catalunya, en la plana empordanesa, ni tampoc en la depressió de l’Ebre, regions on l’espantallops és present, tot i que poc abundant (Bolòs et al., 1997). Probablement extingida al Barcelonès, on se’n coneixia un nombre important de poblacions i on no s’ha observat cap exemplar des de l’any 1977 (ICHN).
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.