Espècies en perill d’extinció: Sargantana aranesa

La sargantana aranesa, una espècie en perill d'extinció (Gencat.cat)
La sargantana aranesa, una espècie en perill d’extinció (Gencat.cat)

Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?

La sargantana aranesa, en perill d’extinció, va ser descoberta l’any 1993 i és una de les espècies de sargantanes d’alta muntanya presents al Pirineu que van aparèixer per aïllament (especiació al·lopàtrica) en l’època de les glaciacions. Petita sargantana amb un cos de 5-6 cm (més del doble afegint-hi la cua) i molt adaptada a unes estrictes condicions ambientals, amb pocs mesos d’activitat a l’any coincidint quan els seus hàbitats per sobre dels 2.000 m d’alçada queden sense neu.

Amb tonalitat del tracte dorsal grisós, més clar o fosc segons el substrat en què viu (calcàries: grisós clar; esquists i pissarres: grisós fosc), que no continua en forma de banda fosca a la cua. Les escates de la regió temporal (entre l’ull i el timpà) són molt característiques: n’hi ha tres de molt grosses i ben visibles (massetèrica, una intermèdia i la timpànica). Aspecte rabassut (potes curtes) i granulós (a causa de les escates del cos, en baix nombre i molt grosses respecte d’altres espècies). Ventre despigmentat, blanquinós, puntejat a la part anterior de les escates, especialment dels mascles.



Hàbitat

  • Ocupa exclusivament l’estrat alpí supraforestal, amb quasi absència de vegetació llenyosa.

  • L’espècie se situa entre els 1.900 m i els 2.500 m.

  • Habita vessants de solana (orientació sud) amb afloraments rocosos (al voltant del 30% de cobertura), talussos de roca, pedres, terregalls i pastures pedregoses amb fragments de roca, segons les característiques geològiques de la localitat.



Distribució

  • És endèmica del Massís Mauberme i els seus contraforts, arribant per la vessant nord francesa fins als voltants del Mont Valièr. El nucli de la seva distribució està a la zona del Tuc de Maubèrme.

  • A Catalunya, només es localitza a la Val d’Aran, tot i que recentment s’ha detectat a l’extrem nord oest del Parc Natural de l’Alt Pirineu, al sector del clot dera Gireta. La localitat més occidental coneguda és l’Estany Negre de Güerri. El límit meridional de l’espècie a Catalunya recorre l’est a través del Coll de Barradós i el límit est està entre el Port d’Orlà i el port de Barlonguera o clot dera Gireta).

[do_widget id=category-posts-pro-64]