Aquest passat dilluns, dia 6 de maig, es va presentar al vestíbul del Consell General, el llibre corresponent al volum número 11 dels “Papers de recerca històrica. Moments delicats en la sobirania d’Andorra”, el qual forma part d’una de les col·leccions més importants que edita la Societat Andorrana de Ciències (SAC). La SAC, en aquesta col·lecció, ha tractat temes tan diversos com per exemple “l’Emissió de moneda a Andorra” (volum 7); i “Andorra, país de pas i de refugi” (volum 8).
Alhora, l’entitat, ha dedicat la publicació a diferents personalitats que ja formen part de la història i vida del nostre país. I, concretament, el volum 8 es va fer en “homenatge a Lídia Armengol”; el volum 9 “Del Consell de la Terra al Consell General, 600 anys d’història”, es va dedicar a l’exministre Pere Canturri. I, ara, el volum número 11, que s’acaba de presentar, ha estat en homenatge a Antoni Fiter i Rossell (1706 – 1748).
El llibre prologat per la ministra de Cultura, Mònica Bonell, comença amb la salutació del síndic general Carles Ensenyat i té les aportacions en forma de “dossier” de la majoria d’historiadors del país, des de Domènec Bascompte fins a Albert Villaró, Meritxell Mateu, Maria Jesús Luelles, Carles Gascon i, evidentment, de l’exsecretari del copríncep episcopal Joan Massa i Sarrado, llicenciat en Teologia, en Filosofia i en Dret. També de l’historiador David Mas i Canalís, Canòlic Mingorance, Benjamí Rascagneres i una llarga llista, així com l’il·lustrador Jordi Casamajor (dibuix de les màximes), etc. A part del nostre periodista favorit, Andrés Luengo que aporta un interessant text sobre la importància del bisbe Simeón de Guinda.
També s’inclouen una sèrie de documents, alguns fins ara inèdits, on s’hi destaca una sèrie de “lettres” (cartes) entre la Comunitat Econòmica Europea i el Principat d’Andorra, en francès.
A la segona part del llibre es recullen les ponències de les XXIII Jornades de la SAC i el lema: Simeón de Guinda i Apeztegui, el copríncep desconegut. És en aquest entorn que s’obre una introducció prologada per Monsenyor Joan Enric Vives i Sicília, en tan que arquebisbe i copríncep d’Andorra. S’inicien les ponències amb “Simeón, el Copríncep previsor”, aportació d’Alfred Llahí, que entre altres reflexions ens parla de Sèneca “quan s’està al bell mig de les adversitats, ja és tard per ser caut”.
Aprofito per a dir que el primer traductor de Sèneca al català, va ser el Doctor en Dret Canònic Carles Cardó i Sanjoan (1884 – 1958) que era cosí del meu pare, Josep Ventura i Cardó (ACS). Llahí ens diu que “davant la pesta de Marsella de l’any 1720, Simeó de Guinda (1660 – 1737) va saber agafar les regnes del seu país, i amb encert i mà fermà, va salvar als andorrans d’un mort en massa. Va prohibir qualsevol contacte amb França i amb els seus habitants, alhora que va crear unes línies de vigilància i control als punts estratègics del país. (Decret del 1 de febrer del 1721).
Quim Valera i Robert Lizarte comenten les últimes hores del Bisbe i, a continuació, l’historiador Joan Lluís Ayala parla del dret de presentació i la companyia de Jesús en el context de Simeón de Guinda. Segueix l’aportació de Benigne Marquès sobre el caràcter reformador de Simeón de Guinda que va ser bisbe d’Urgell de 1714 fins al 1737.
Joan Massa i Sarrado va fer un recorregut històric des de Simeó de Guinda fins a nosaltres passant per Antoni Fiter i Rossell i el seu Manual Digest. Marc Conesa, conferenciant francès, procedent de la Universitat Paul-Valery de Montpelier va tractar “L’évêque Simeón de Guinda et le deux frontières d’Andorra (1714 – 1737). Mentre, Jordi Pasques Canut, ens dona a conèixer “El bressol navarrès de Simeón de Guinda”.
A continuació, Domènec Bascompte parla de la Guerra de Successió i les afectacions a les Valls d’Andorra. Mentre, Canòlic Mingorance i Cairat escriu sobre “L’auto-blanqueig en les conductes de mera possessió”, un estudi que s’estén i abasta fins la legislació nacional.
Finalment s’ha de destacar l’aportació del també arquitecte i expresident de la Societat Andorrana de Ciències, Antoni Pol i Solé, que aporta un estudi de “Les 55 màximes comparades” i un gran treball bibliogràfic que complementa el llibre presentat, que comporta més de 370 pàgines i molta documentació. Sense obviar la col·laboració del nostre periodista favorit, l’Andrés Luengo que, alhora, va fer el suggeriment de dedicar un dels carrers del país, al protagonista indiscutible de la XXIII edició de les Jornades de la SAC, el copríncep bisbe Simeón de Guinda (1660 – 1737) que, fins fa poc, era realment quasi un desconegut per la majoria de conciutadans.
Text i fotos: Teresa Ventura, membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA)