Del programa de Setmana Santa 2024, s’ha de destacar que a la parròquia de Sant Julià de Lòria entre els actes religiosos del divendres Sant, a les 11,30 del matí es va oferir la “Meditació de les darreres paraules de Jesús a la Creu”, en llatí “Septem Verba”. Basades en la Bíblia de Jerusalem, les set últimes paraules corresponen als evangelis de San Lluc la primera, la segona i la setena, mentre que la tercera, la cinquena i la sisena a Sant Joan, i la quarta a Sant Mateu -que es la més coneguda- “Deus meus, Deus meus ud quit deliriquisti me” que traduït significa: Déu meu, Déu meu per què m’has abandonat”.
Encara que sempre s’ha descrit com les set últimes paraules, en realitat són les set últimes frases de Jesús crucificat a la Creu. Com és habitual, en acabar, els fidels van fer l’adoració de Crist a la Creu. A la tarda es va fer la processó del Silenci pels carrers de la vila i van seguir els actes del dissabte amb l’ofici de les Lectures i la Vetlla Pasqual al vespre. Es va concloure la celebració amb la Missa Solemne de Pasqua, a la qual varen assistir autoritats locals i nacionals acompanyats de nombrosos fidels de diverses parròquies.
Aprofito l’oportunitat que em dona Forum.ad per a fer unes pinzellades sobre la música sacra a través del temps i en relació a “Les set últimes paraules de Crist a la Creu”.
Durant el Renaixement i part del barroc, es commemoraven durant tres dies la Passió i la mort de Crist, amb una sèrie d’obres que s’anomenaren “Lliçons de tenebres” basades principalment en el Llibre de les Lamentacions de Jeremies. Però, amb el classicisme va ser el compositor austríac Joseph Haydn (1732 – 1809) un dels primers a compondre la música inspirada en la litúrgia de la Setmana Santa amb el títol en alemany de “Die sieben letzten Worte unsers Erlösers am Kreuze”, que traduït vol dir: “Les set últimes paraules de Crist a la Creu”.
L’origen es troba en l’encàrrec de la Catedral de Cadis a Joseph Haydn per a compondre una sèrie de meditacions per al servei religiós del Divendres Sant, a la Santa Cova, prop de Cadis, a Andalusia. L’obra composta l’any 1786, està constituïda per set meditacions sobre les set últimes paraules de Crist a la Creu. La versió original de Haydn era per a orquestra, però posteriorment el propi compositor va fer la versió per a quartet de corda i posteriorment una reducció per a piano. Finalment, uns anys després, s’hi va incloure el cant coral (1797) que va completar la forma d’oratori que es com actualment s’interpreta arreu.
S’ha de destacar que aquesta última versió que incloïa la part coral, va ser mercès a la intervenció del mestre de capella Joseph Friebert i concretament a Londres, el qual en lloc del llatí habitual en va fer una adaptació poètica a l’obra, que va complaure extraordinàriament a Haydn. Aleshores el compositor va demanar també la col·laboració al baró Gottfried Van Swieten (1733 – 1803) per a seguir en la línia de Friebert. Aleshores la versió, amb el vist i plau del propi Haydn, es va transformar en un oratori per a orquestra, coral i solistes (1797).
Aquest fet va donar lloc a la posterior composició d’altres dos oratoris de Haydn “La Creació”(1798) i “Les Estacions” (1801). Ambdues obres varen comptar amb el llibret corresponent, escrit pel mateix Gottfried Van Swieten. L’oratori “Les Estacions” es una descripció idíl·lica de les tasques del camp a través de les 4 estacions de l’any, i el llibretista es va basar en un poema anglès de James Thomson del mateix títol “The saisons” i, evidentment, la composició musical es de Franz Joseph Haydn. Res a veure amb les quatre estacions de Vivaldi.
S’ha de dir que altres compositors han creat la seva pròpia versió de “ Les set paraules de Crist a la Creu”, però la més interpretada arreu ha estat i és la composició de Haydn. Entre els altres autors, em referiré a l’italià Emmanuele De Roxas (1827 – 1891) i també al català, fill d’un vallenc, Josep Rodoreda i Santiagós (1851 – 1922).
Per altra banda, al seu dia, l’ONCA va interpretar aquesta obra a la Sala d’Actes del Comú d’Escaldes-Engordany, encara que ara no recordo l’any, però de ben segur que era la versió per a orquestra de cordes.
Cal afegir que en la contemporaneïtat hom troba un certa recuperació de l’estil barroc per part d’alguns deixebles de Jordi Savall (que ha actuat diverses vegades al Principat d’Andorra a través del Festival de Música Antiga), així que s’ha de constatar que a Perelada, aquesta Setmana Santa, i a la Església del Carme, també per encàrrec, s’ha estrenat una obra titulada “Tenebrae reponsoria” del compositor català Joan Magrané. L’autor s’ha inspirat en les obres homònimes del francès François Couperin (1668 – 1733) amb el títol de “Leçons de ténèbres” (1714). La interpretació va ser dirigida per Francesc Prat i la GIO SYMPHONIA i va comptar amb dos solistes, la soprano Maria Hinojosa i el violoncel·lista Pau Codina.
Text i foto: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA). Secretària general de l’Associació d’Escriptors del Principat d’Andorra (AEPA).