La vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Laura Vilagrà Pons, ha visitat aquest dimarts Arsèguel (Alt Urgell) per a reunir-se amb les alcaldies rurals de la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran i presentar l’Avantprojecte de llei de l’Estatut de Municipis Rurals. El nou marc legal, que encara les últimes fases abans de la seva aprovació al Parlament, vol incidir de forma “directa i real” en els problemes de la població rural.
Tal com ha explicat Vilagrà, “dels 70 municipis que conformen la vegueria pirinenca, 69 es veuran afectats positivament pels canvis estatutaris”. A més a més, també se’ls aplicarà un mecanisme de garantia rural, un instrument pioner a Catalunya, que obligarà a fer una anàlisi prèvia de l’impacte que tindrà una mesura concreta sobre un municipi rural abans de tirar-la endavant. Així mateix, totes les subvencions que es tramitin a partir de la seva aprovació, hauran d’incorporar una línia específica per a aquest tipus de municipis. Amb aquesta condició d’obligat compliment, es pretén donar un estatus especial als ajuntaments de menys de 2.000 habitants i menys de 500 habitants, que seran considerats “d’especial atenció”.
En relació amb el període d’al·legacions que s’ha dut a terme durant les últimes setmanes, Vilagrà ha explicat que se n’han rebut prop de quatre-centes, la majoria d’elles vinculades a la revisió del topall de municipis.
Incentius econòmics i fiscals
La vicepresidenta catalana ha explicat que el projecte de llei va néixer per la necessitat dels municipis rurals de comptar amb una legislació pròpia que s’adeqüés a les seves característiques, ja que “la gran majoria tenen unes obligacions iguals que la resta, però amb menys recursos i més territori”. Vilagrà ha puntualitzat que actualment, el 61% dels municipis de Catalunya són rurals i només hi viu el 4,2% de la població, mentre que al 39% restant s’hi troba el 95,8 % de la ciutadania”.
Aquesta situació de desequilibri territorial es vol revertir amb l’entrada en vigor de l’estatut, que contempla diverses mesures, com incentius econòmics i fiscals, i ajudes a l’habitatge i a l’emprenedoria. Així mateix, tal com ha manifestat Vilagrà, amb el nou marc legal “totes les subvencions i lleis que s’impulsin hauran d’incorporar una garantia rural per tal que es tingui en compte la idiosincràsia d’aquests territoris”.
Punt d’inflexió
Vilagrà ha valorat “molt positivament” la rebuda de l’estatut entre les alcaldies i ha remarcat que serà “un punt d’inflexió” per als ajuntaments i per a tota la ciutadania. Així mateix, ha explicat que “per primera vegada s’estableix la definició de municipi rural com aquell municipi on la població és inferior a 2.000 habitants i que pertany a una comarca rural”. Segons ha remarcat Vilagrà, “aquesta definició suposa un avenç fonamental, que marcarà com intervenir en cada municipi d’una manera clara i justa”.
Finalment, la vicepresidenta del Govern català també ha fet una crida a l’aprovació dels pressupostos, ja que “estan en joc 2.400 milions d’euros addicionals” i ara és l’hora “de posar la ciutadania al centre”. Per a Vilagrà, l’aprovació dels comptes permetrà “enfortir els serveis públics i promoure l’activitat econòmica i industrial de Catalunya”.