L’origen de l’aperitiu

Un pintxo de pop a la gallega amb un cremós parmentier de patata (Getty images)
Un pintxo de pop a la gallega amb un cremós parmentier de patata (Getty images)

L’aperitiu és una tradició molt arrelada, tant a Espanya com a la resta de països mediterranis, que consisteix en beure i menjar petites quantitats abans d’un menjar principal, generalment el del migdia, encara que també pot fer-se a mitja tarda.

No se sap la data exacta en què va sorgir aquesta pràctica, però sí que es remunta al segle V abans de Crist, quan Hipòcrates, el metge més famós de l’antigüetat, va crear una beguda amarga a base de vi amb sabor d’absenta i altres herbes que utilitzava en casos de falta de gana per a re-obrir l’estómac.

El seu nom, prové justament del llatí “aperitivus” (“que obre”), és a dir, menjar o beguda capaç d'”obrir” l’estómac i estimular la fam. Al llarg dels segles, aquest hàbit s’ha anat fent cada vegada més popular, sobretot els caps de setmana, fins al punt que avui dia forma part de la cultura gastronòmica d’arreu.

Les begudes més habituals que acompanyen l’aperitiu continuen sent el vermut, la cervesa, el refresc de cola i el vi, i les tapes més demandades són els pebrots de Padrón, la truita de patates, les patates braves, les croquetes, les gambes, el formatge, les olives, les xips i els calamars.

[do_widget id=category-posts-pro-64]