Servilismes voluntaris

Lluís R. Samper Pascual

Mai l’Eduard duia el fill a la guarderia. Tampoc el recollia, tot i que en entrar o sortir de la feina hi passava per davant. Al nen sempre el duia i el recollia de la guarderia la Mercè, sa mare, malgrat que ella sortia tard del treball i la llar d’infants era bastant lluny del seu trajecte habitual.

Si el nen tenia febre o patia alguna indisposició a la guarderia, l’avisaven a ell per telèfon. Als interlocutors sempre els responia que havien de trucar a la Mercè, la seva dona, ja que ell no es podia absentar del treball. Vist com actuava l’Eduard, semblava talment que el fill no fos seu.

Quan el marit, arribava a casa, la Mercè l’ajudava a llevar-se l’abric, l’americana i les sabates. Li posava les sabatilles i el barnús. En una petita taula al costat de la butaca amb orellers, ella li situava el cendrer, el paquet de tabac, l’encenedor, el diari, l’aperitiu i un platet amb olives.

Mentre ell llegia el diari repapat a la butaca, ella era a la cuina. Preparava l’àpat, tenia cura del nen, fregava el terra, netejava vidres, treia la pols, omplia el bombo de la rentadora, estenia la bogada, planxava i feia els llits. Tanmateix afirmava que era feliç, cosa que dubto que fos certa.

Com el primer dia, ella continua bojament enamorada del seu Eduard, per qui sent afecte, devoció, admiració i respecte. Ell és deu anys més jove que ella. Crec que la diferència d’edat, en el cas que ens ocupa, juga un paper negatiu, aportant toxicitat a l’evident desigual relació.

Crec que bastant sovint, més del que ens pensem, un cònjuge és el que estima i l’altre és qui es deixa estimar. És veritat que cada parella es manté per un equilibri diferent. Penso que no tots els servilismes voluntaris són tòxics. Ho seran si es basen en una submissió incondicional.

Un cas ben diferent de servilisme voluntari, al meu parer també tòxic, és el d’una vídua que viu al mateix carrer que el seu fill casat i afillat. Posseïdora d’un duplicat de clau del pis del fill i la jove, s’hi planta, tots els dimecres, cap a les set de la tarda, quan la seva jove no hi és, per a preparar amb sals perfumades i espelmes el bany per al seu fill que arribarà en quinze minuts.

[do_widget id=category-posts-pro-64]