Segons el refranyer popular: “A gos flac, tot són puces”. Ve a dir que, en aquells més vulnerables, les desgràcies els afecten més, o són més propicis a elles. Encara que sembli impossible, és molt real. Però no per un cúmul de mala sort ni res per l’estil. En el cas d’una persona vulnerable, suposem una persona amb problemes econòmics greus. Per a una persona amb un estil de vida normal, que s’espatlli una rentadora, pot ser una molèstia, però l’acabarà reparant o canviant sense més ni més.
El mateix cas, per a una persona amb greus problemes econòmics, és una desgràcia perquè ni pot reparar-la, ni comprar una nova. El cas no és que li vinguin més problemes, és que qualsevol petit problema és un agreujant en la seva situació. En el dia a dia tots tenim petits sots als quals no fem ni cas perquè els superem amb rapidesa, segurament per a nosaltres no és ni tan sols un problema.
Per exemple, ens trobem amb un arbre a la meitat d’una vorera que dificulta molt el pas. Nosaltres pensem, a qui se li haurà ocorregut fer això? Baixem de la vorera per a esquivar l’obstacle i tornem a pujar. Per a una persona en cadira de rodes, això, és un greu problema. Per tant, hem de ser especialment sensibles amb les persones vulnerables. Allò que per a nosaltres ni existeix, per a ells, pot ser una barrera insuperable.
Tots els articles a www.juanjuncosa.com.