El temps de Quaresma és temps apropiat per a demanar perdó dels pecats de forma sacramental, a través dels sacerdots que –sense cap mèrit seu- perdonen els pecats en nom i pel poder de Jesucrist. Especialment aquests dies, caminant vers la Pasqua, hem de celebrar el sagrament del perdó i de la reconciliació, amb humilitat i confiança.
Confessar-se és creure en la misericòrdia de Déu. Els 4 consells del Papa Francesc per a la confessió:
1. Posar Déu al centre: no ens hem de confessar com uns castigats que s’han d’humiliar, sinó com a fills que corren a rebre l’abraçada del Pare. I el Pare ens aixeca en cada situació, ens perdona cada pecat. Déu perdona sempre!
2. Recordar el perdó de Déu: després d’una confessió, recordem el perdó que s’ha rebut, atresorant aquesta pau al cor, aquesta llibertat que se sent a dins. No els pecats, que no existeixen ja més, sinó el perdó que Déu ens ha regalat.
3. Superar la vergonya: No romandre presoner de la vergonya, perquè Déu mai no s’avergonyeix de tu. Ell t’estima precisament allà, on tu t’avergonyeixes de tu mateix. I t’estima sempre.
4. Confiar en la fidelitat de Déu: Déu sempre s’alegra de perdonar-nos. Quan ens torna a aixecar creu en nosaltres com la primera vegada, no es desanima. Som nosaltres els que ens desanimem, Ell no. Convé abandonar-se a l’amor, deixar-se transformar per l’amor i correspondre a l’amor de Déu.
Confessar-se és creure que podem canviar i que Crist ens ajuda a canviar. Ens cal viure la fe com un camí de seguiment de Jesucrist, en el qual caiem i ens aixequem, però que l’important és seguir, romandre, arribar, viure amb Ell. No és tan important no caure mai, sinó aixecar-se humilment si hem caigut i tornar a començar de bell nou. I per la misericòrdia que vessa en nosaltres amb el sagrament del perdó, ho podrem aconseguir. Tot ho podem, amb la gràcia de Crist.
Confessar-se és reconèixer la pròpia vida mal feta, i esmenar-se. Si un es compara amb l’amor de Crist, amb la vida santa de la nostra mare la Verge Maria i la virtut dels sants, segur que trobarà que no és perfecte i que li cal millorar. Ningú amb prou seny no pot dir mai, “jo no tinc pecats” o “jo no faig res de dolent”. Per més que les circumstàncies i la cultura ambiental ens condicionen parcialment, tots podem reconèixer que ens cal una conversió, i que ha de ser real i concreta. Per Crist, podem canviar i millorar, podem refer el camí mal fet.
Confessar-se és refer la comunió amb l’Església i aprendre a estimar com Jesús. Reconciliar-se amb Déu, sí, però també amb l’Església, amb els germans, als quals hem fet mal amb les nostres deficiències i pecats. Necessitem la paraula càlida, amorosa, paternal del sacerdot que en nom de Crist ens digui “Jo t’absolc dels teus pecats”, per a saber que no és una invenció meva, sinó una gràcia eclesial la que m’arriba amb tota certesa i em renova. El confessor m’escoltarà, m’aconsellarà, m’ajudarà… però sobretot, ell en nom de Crist, em farà arribar la gràcia del perdó que em restaura. No tinguem por de canviar per a millorar en l’amor a Déu i al pròxim. Crist perdona a través dels sacerdots. Valorem-ho i aprofitem-ho de nou en aquesta Quaresma.