Descobert el 1934, el poblat iber d’Ullastret ha estat excavat sistemàticament des del 1947. Una sèrie de característiques en fan un jaciment fora de sèrie dins el context ibèric de Catalunya: la seva extensió (unes 11 ha), la tècnica de la muralla, descoberta en bona part i restaurada (hi és visible un tram amb cinc torres circulars, una de quadrada i dues portes), i la gran proporció de ceràmica grega.
Aquests fets, la proximitat d’Empúries (uns 15 km) i la possibilitat d’arribar fins al peu del turó des de la mar, navegant pel Daró, han permès la hipòtesi d’una especial vinculació amb els grecs. Les inscripcions, però, són en llengua i alfabet ibèrics.
L’època de més vitalitat del poblat foren els segles V i IV aC. Vers l’any 400 aC va patir un gran foc, però de seguida se’n va refer. Es despoblà, potser per destrucció, cap a la segona meitat del segle III aC.
Només subsistí, fins als primers temps romans, un santuari al cim del turó, al costat de l’església medieval de Sant Andreu (que fou la capella d’un castell als segles XII-XIII), ara habilitada com a museu del jaciment, que ha estat convertit en un lloc de visita pública.
Per Tot Sant Cugat
Extret de la guia 100 indrets de Catalunya que cal conèixer. Pòrtic Guies