Els Camins de les Homilies d’Organyà tenen una segona parada obligada al poble d’Organyà, a l’Alt Urgell, ben a prop del riu Segre i als peus de la muntanya de Santa Fe. Hi arribareu per la C-14: al sud, Coll de Nargó; al nord, el Pla de Sant Tirs i Adrall. Planteu-vos a la plaça de l’Església i seieu una estona. Esteu a tocar de la col·legiata de Santa Maria (o Santa Maria d’Organyà), declarada el 2006 Bé Cultural d’Interès Nacional.
El 1904 o el 1905 –les dates ballen– l’historiador Joaquim Miret i Sans, que ja hem vist en la primera parada, va descobrir les homilies d’Organyà en els arxius parroquials d’aquesta església. I què són les famoses homilies d’Organyà? Doncs una traducció al català d’uns sermons dits en occità (la primera traducció coneguda entre les llengües romàniques!). Expliquem-ne breument la història.
Fa mil anys el llatí era la llengua de l’església, si bé en la predicació, en el servei pastoral, es feien servir les diferents llengües col·loquials o vulgars a fi que tothom entengués el missatge dels capellans. En els territoris on es parla català es feia servir la llengua del poble: el català.
El fet és que a partir de la segona meitat del segle XI, i arran de la reforma gregoriana, es van començar a recollir per escrit les homilies dites en llengua vulgar. Així ho va fer la canònica de Sant Ruf d’Avinyó: va anar distribuint per les canòniques catalanes aplecs d’homilies dites en llengua vulgar. A Tortosa, per exemple, van arribar vint-i-dues homilies escrites en occità però amb fragments catalanitzats. I al bisbat d’Urgell, on trobem la col·legiata de Santa Maria, hi van arribar també en occità però es van traduir al català. Són les famoses homilies d’Organyà!
Malgrat el caràcter popular dels sermons, les homilies d’Organyà és el primer document literari en català. Per què «literari»? Doncs perquè els juraments feudals tenien una expressió molt elemental i, en canvi, les homilies ja tenien una complexitat superior. En aquest cas començaven a haver-hi frases subordinades!
Entreu a l’església: planta basilical, tres naus, tres absis… Sentiu el silenci i imagineu-hi, a peu dret –com a finals del segle XII–, aquest trosset de sermó per al Dimecres de Cendra:
Del cor ixen males cogitacions, homicidis, adulteris, fornicacions, monzonges, perjuris, cobeezes, avaredes e tots los mals del món. E per aizò dix Nostre Séiner: «Convertimini ad me in toto corde vostro». Tornad-vos a mi, zo dix Nostre Séiner, de tot vostre cor; car si bé no·s torna om de bon cor a Nostre Seinor, non o farà d’altra causa. Quan él dix: «de tot lo cor», demostrà que de totz sos pecadz si deu om patir; car si pren om penitència de sos pecatz, si·ls à feits d’om que aja mort e altres moltz, e·n reté ab si negú, pauc li val sa penitència.
CURIOSITATS
- Totes les llengües volen tenir una partida de naixement i, com més antiga sigui, millor. Així, les glosses dites Emilianenses, trobades a San Millán de la Cogolla, representen l’inici de la llengua castellana; les glosses de Reichenau marquen l’arrencada del francès i els placiti cassinesi, el naixement de l’italià. Per al català, som on toca: a Cabó i a Organyà.
- Joaquim Miret i Sans (1858-1919) va ser l’historiador més entregat a estudiar l’aparició de la llengua catalana en els documents. A més de les homilies d’Organyà, va publicar, per exemple, «los noms personals de la encontrada d’Organyà en los segles Xè y XIè».
- El 2004 es va commemorar el vuitè centenari de les homilies d’Organyà. Se’n van fer actes diversos per tot el país i també un documental que, entre altres llocs, es va gravar a la col·legiata de Santa Maria.
David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya